Resum termopluviomètric febrer 2018 a Catalunya

by Carlos Lara on 10:59 No comments

Hem finalitzat un febrer fred i humit a tota Catalunya. Donat el context en el qual ens trobem actualment (tendència en augment de les temperatures i dèficit hídric) aquest ha estat un mes molt positiu. Més enllà del seu comportament, els excel·lents registres, especialment els pluviomètrics, ens permeten agafar una mica d’aire davant la situació de sequera que hem tingut i que sembla que, de moment, i és important recalcar el de “de moment”, s’està revertint.

 

A nivell de temperatures destaquem els següents fets:

 

  • Febrer de 2018 ha estat el més fred des del 2013.
  • Ha estat el mes clarament més fred a tota Catalunya després de quatre mesos amb temperatures normals i per sobre de la mitjana.
  • Per trobar un mes igual de fred respecte a la seva mitjana climàtica, hem de remuntar-nos fins al maig del 2013.
  • L’últim mes en què tot el territori va estar per sota de la mitjana climàtica va ser, precisament, un febrer, el del 2015.

Figura 1. Temperatura respecte a la mitjana climàtica de febrer. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

 

En aquest mapa podeu observar la variació de la temperatura de febrer respecte a la mitjana climàtica del període 1961-1990. A tota Catalunya la temperatura mensual ha estat inferior a la mitjana climàtica, sense excepció. Dins d’aquest fet, ens trobem amb la ja clàssica tendència al Pirineu, on s’han registrat fins a 4 graus menys respecte a la mitjana. On s’ha experimentat una menor anomalia negativa de la temperatura ha estat en algunes comarques de Lleida i sud de Catalunya.

 

En quant a la pluviometria destaquem els següents fets:

 

  • Febrer del 2018 ha estat el més plujós des del 2003.
  • És el segon mes consecutiu amb precipitacions generalment en torn o per sobre de la mitjana.
  • Per trobar un mes igual d’humit respecte a la seva mitjana climàtica, hem de remuntar-nos fins al novembre del 2014.
  • L’últim mes en què tot el territori va estar en torn o per sobre de la mitjana climàtica va ser l’abril del 2013.

Figura 2. Precipitació respecte a la mitjana climàtica de febrer. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

 

En el següent mapa podeu veure els registres de precipitació respecte a la mitjana climàtica del període 1961-1990. Cap part del territori ha presentat valors per sota de la mitjana. Diversos episodis de nevades han contribuït a aquests excel·lents registres. Si bé algunes zones estan just en el límit, com l’est de l’Alt Empordà i àrees remotes del Montsià i Segrià, la resta han superat amb escreix la mitjana pluviomètrica mensual, registrant més del 200% de pluja respecte a la mitjana, és a dir, ha plogut el doble del que hauria d’haver plogut. I on més aigua s’ha registrat (comptant també la neu) ha estat a l’extrem nord-occidental del Pirineus. Les estacions que més precipitació han recollit han estat Lac Redon, (comarca de la Val d’Aran i municipi de Vielha) amb 351,4 mm i Certascan (comarca del Pallars Sobirà i municipi de Lladorre) amb 295,4 mm.

Esperem que aquesta situació de pluges que estem tenint en els dos mesos que portem de 2018 no sigui un miratge i pugui consolidar-se en els propers. I és que, malgrat la magnitud pluviomètrica que estem tenint, venim d’un període llarg i intens de sequera, per la qual cosa el que ha plogut fins ara no és suficient, i una frenada d’aquesta tendència ens tornaria a deixar com abans. Només la consolidació d’aquesta dinàmica voltejarà la mala ratxa dels mesos passats.

Fonts d’informació:

SMC: Servei Meteorològic de Catalunya (2018) 

+ informació
Carlos LaraResum termopluviomètric febrer 2018 a Catalunya

Finalitza la temporada 2017 d’huracans a l’Atlàntic

by Carlos Lara on 11:22 No comments

El passat 30 de novembre va finalitzar oficialment la temporada d’huracans a l’Atlàntic. Però, què són els huracans? Quants n’hi ha hagut a l’oceà Atlàntic des de principis del segle XX? Quin va ser l’any amb major activitat d’huracans? Qui els hi posa nom? Seguidament ho expliquem en aquest post.

Imatge de satèl·lit de l’huracà Katrina (28-08-2005)


DEFINICIÓ:

Un huracà és el nom que reben els ciclons tropicals que s’originen a l’Atlàntic i nord-est del Pacífic. Al sud-est d’Àsia s’anomenen tifons, per tant, l’únic en què es diferencien és amb el nom. Els huracans són formacions atmosfèriques de baixes pressions que van acompanyats de forts vents i intenses pluges.

CARACTERÍSTIQUES:

– Formació a latituds entre els 5 i 20 graus.

– S’originen a superfícies oceàniques amb temperatura superior als 26,5 ºC als primers 50 metres de profunditat.

– Pressió atmosfèrica central inferior a 950 hPa.

– Nuvolositat convectiva (cúmuls i cumulonimbus).

– Vents superiors a 119 km/h.

– Distinció en cinc categories segons la intensitat dels vents, sent categoria 1 la més baixa i categoria 5 la més forta. Els huracans de categoria superior son els de 3, 4 i 5.

DENOMINACIÓ DELS HURACANS:

El Centre Nacional d’Huracans és l’encarregat de posar nom als huracans. S’alternen noms masculins i femenins, i s’utilitzen totes les lletres de l’abecedari en ordre menys les lletres Q, U, X, Y, Z, que no es fan servir. Si s’arriba a l’W i continuen els huracans, s’utilitza l’alfabet grec, denominant simplement l’huracà per la lletra (huracà Alpha, huracà Beta, etc.). Els noms es repeteixen cada cinc anys.

Si un huracà és molt destructiu es deixa d’utilitzar el nom corresponent, per tant, no tornarem a veure un Mitch o Katrina, per exemple. Antigament, als huracans se’ls posava noms de festivitats que es celebraven coincidint amb el pas d’aquests.

DADES CURIOSES:

– Huracans registrats a l’Atlàntic des de 1910 fins a dia d’avui: 619, dels quals 260 són de categoria superior (42% respecte el total).

– Any amb més huracans: 2005, amb un total de 15, dels quals set van ser de categoria superior (46% respecte el total d’aquell any).

– Màxima velocitat de vent: 306 km/h (huracà Kamile, 1969).

– Menor pressió atmosfèrica: 882 hPa (huracà Wilma, 2005).

– Major diàmetre: 1.480 km (Huracà Igor, 2010).

– Major temps actiu: 28 dies (Huracà Ginger, 1971).

– Trajectòria a latitud més elevada: 63 graus nord (Huracà Faith, 1966). Les latituds habituals són entre 5 i 20 graus nord.

– Trajectòria a longitud més baixa: 13 graus oest (Huracà Ophelia, 2017). Les longituds habituals són entre 65 i 110 graus oest.

– Més danys materials: 108 mil milions de dòlars (Huracà Katrina, 2005).

– Més pèrdues humanes: 22.000 morts (Huracà Saint Caillixtus, 1780).

+ informació
Carlos LaraFinalitza la temporada 2017 d’huracans a l’Atlàntic

Curiositats meteorològiques de l’hivern

by Carlos Lara on 21:42 No comments

El passat divendres 10 de novembre vam fer la nostra col·laboració habitual al programa “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu amb l’espai dedicat a la meteorologia.

Amb l’hivern a la porta (la setmana vinent en tindrem un altre tastet), vam aprofitar per parlar una mica d’algunes de les curiositats meteorològiques de l’hivern.

Per què fa menys fred quan està nevant? Hi ha ocells indicadors del fred i les nevades? Per què gela més les nits serenes? Per què “xiula” el vent?

A més, us recordem, que aquesta temporada hem obert un espai per atendre les vostres peticions de temps a la carta. Ja us avisarem de la data del proper programa perquè les pugueu enviar i les respondrem en directe.

Salutacions!

+ informació
Carlos LaraCuriositats meteorològiques de l’hivern