Resum termopluviomètric febrer 2018 a Catalunya

by Carlos Lara on 10:59 No comments

Hem finalitzat un febrer fred i humit a tota Catalunya. Donat el context en el qual ens trobem actualment (tendència en augment de les temperatures i dèficit hídric) aquest ha estat un mes molt positiu. Més enllà del seu comportament, els excel·lents registres, especialment els pluviomètrics, ens permeten agafar una mica d’aire davant la situació de sequera que hem tingut i que sembla que, de moment, i és important recalcar el de “de moment”, s’està revertint.

 

A nivell de temperatures destaquem els següents fets:

 

  • Febrer de 2018 ha estat el més fred des del 2013.
  • Ha estat el mes clarament més fred a tota Catalunya després de quatre mesos amb temperatures normals i per sobre de la mitjana.
  • Per trobar un mes igual de fred respecte a la seva mitjana climàtica, hem de remuntar-nos fins al maig del 2013.
  • L’últim mes en què tot el territori va estar per sota de la mitjana climàtica va ser, precisament, un febrer, el del 2015.

Figura 1. Temperatura respecte a la mitjana climàtica de febrer. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

 

En aquest mapa podeu observar la variació de la temperatura de febrer respecte a la mitjana climàtica del període 1961-1990. A tota Catalunya la temperatura mensual ha estat inferior a la mitjana climàtica, sense excepció. Dins d’aquest fet, ens trobem amb la ja clàssica tendència al Pirineu, on s’han registrat fins a 4 graus menys respecte a la mitjana. On s’ha experimentat una menor anomalia negativa de la temperatura ha estat en algunes comarques de Lleida i sud de Catalunya.

 

En quant a la pluviometria destaquem els següents fets:

 

  • Febrer del 2018 ha estat el més plujós des del 2003.
  • És el segon mes consecutiu amb precipitacions generalment en torn o per sobre de la mitjana.
  • Per trobar un mes igual d’humit respecte a la seva mitjana climàtica, hem de remuntar-nos fins al novembre del 2014.
  • L’últim mes en què tot el territori va estar en torn o per sobre de la mitjana climàtica va ser l’abril del 2013.

Figura 2. Precipitació respecte a la mitjana climàtica de febrer. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

 

En el següent mapa podeu veure els registres de precipitació respecte a la mitjana climàtica del període 1961-1990. Cap part del territori ha presentat valors per sota de la mitjana. Diversos episodis de nevades han contribuït a aquests excel·lents registres. Si bé algunes zones estan just en el límit, com l’est de l’Alt Empordà i àrees remotes del Montsià i Segrià, la resta han superat amb escreix la mitjana pluviomètrica mensual, registrant més del 200% de pluja respecte a la mitjana, és a dir, ha plogut el doble del que hauria d’haver plogut. I on més aigua s’ha registrat (comptant també la neu) ha estat a l’extrem nord-occidental del Pirineus. Les estacions que més precipitació han recollit han estat Lac Redon, (comarca de la Val d’Aran i municipi de Vielha) amb 351,4 mm i Certascan (comarca del Pallars Sobirà i municipi de Lladorre) amb 295,4 mm.

Esperem que aquesta situació de pluges que estem tenint en els dos mesos que portem de 2018 no sigui un miratge i pugui consolidar-se en els propers. I és que, malgrat la magnitud pluviomètrica que estem tenint, venim d’un període llarg i intens de sequera, per la qual cosa el que ha plogut fins ara no és suficient, i una frenada d’aquesta tendència ens tornaria a deixar com abans. Només la consolidació d’aquesta dinàmica voltejarà la mala ratxa dels mesos passats.

Fonts d’informació:

SMC: Servei Meteorològic de Catalunya (2018) 

+ informació
Carlos LaraResum termopluviomètric febrer 2018 a Catalunya

Finalitza la temporada 2017 d’huracans a l’Atlàntic

by Carlos Lara on 11:22 No comments

El passat 30 de novembre va finalitzar oficialment la temporada d’huracans a l’Atlàntic. Però, què són els huracans? Quants n’hi ha hagut a l’oceà Atlàntic des de principis del segle XX? Quin va ser l’any amb major activitat d’huracans? Qui els hi posa nom? Seguidament ho expliquem en aquest post.

Imatge de satèl·lit de l’huracà Katrina (28-08-2005)


DEFINICIÓ:

Un huracà és el nom que reben els ciclons tropicals que s’originen a l’Atlàntic i nord-est del Pacífic. Al sud-est d’Àsia s’anomenen tifons, per tant, l’únic en què es diferencien és amb el nom. Els huracans són formacions atmosfèriques de baixes pressions que van acompanyats de forts vents i intenses pluges.

CARACTERÍSTIQUES:

– Formació a latituds entre els 5 i 20 graus.

– S’originen a superfícies oceàniques amb temperatura superior als 26,5 ºC als primers 50 metres de profunditat.

– Pressió atmosfèrica central inferior a 950 hPa.

– Nuvolositat convectiva (cúmuls i cumulonimbus).

– Vents superiors a 119 km/h.

– Distinció en cinc categories segons la intensitat dels vents, sent categoria 1 la més baixa i categoria 5 la més forta. Els huracans de categoria superior son els de 3, 4 i 5.

DENOMINACIÓ DELS HURACANS:

El Centre Nacional d’Huracans és l’encarregat de posar nom als huracans. S’alternen noms masculins i femenins, i s’utilitzen totes les lletres de l’abecedari en ordre menys les lletres Q, U, X, Y, Z, que no es fan servir. Si s’arriba a l’W i continuen els huracans, s’utilitza l’alfabet grec, denominant simplement l’huracà per la lletra (huracà Alpha, huracà Beta, etc.). Els noms es repeteixen cada cinc anys.

Si un huracà és molt destructiu es deixa d’utilitzar el nom corresponent, per tant, no tornarem a veure un Mitch o Katrina, per exemple. Antigament, als huracans se’ls posava noms de festivitats que es celebraven coincidint amb el pas d’aquests.

DADES CURIOSES:

– Huracans registrats a l’Atlàntic des de 1910 fins a dia d’avui: 619, dels quals 260 són de categoria superior (42% respecte el total).

– Any amb més huracans: 2005, amb un total de 15, dels quals set van ser de categoria superior (46% respecte el total d’aquell any).

– Màxima velocitat de vent: 306 km/h (huracà Kamile, 1969).

– Menor pressió atmosfèrica: 882 hPa (huracà Wilma, 2005).

– Major diàmetre: 1.480 km (Huracà Igor, 2010).

– Major temps actiu: 28 dies (Huracà Ginger, 1971).

– Trajectòria a latitud més elevada: 63 graus nord (Huracà Faith, 1966). Les latituds habituals són entre 5 i 20 graus nord.

– Trajectòria a longitud més baixa: 13 graus oest (Huracà Ophelia, 2017). Les longituds habituals són entre 65 i 110 graus oest.

– Més danys materials: 108 mil milions de dòlars (Huracà Katrina, 2005).

– Més pèrdues humanes: 22.000 morts (Huracà Saint Caillixtus, 1780).

+ informació
Carlos LaraFinalitza la temporada 2017 d’huracans a l’Atlàntic

PER QUÈ NO ENS PODEM FIAR MASSA DE LES APLICACIONS METEOROLÒGIQUES?

by Carlos Lara on 20:34 No comments

Que la meteorologia ens afecta a tots, en gairebé qualsevol lloc i moment del dia, és un fet molt evident. De bon matí, al aixecar-nos, ja volem saber quin temps farà per decidir quina roba posar-nos, si podrem fer la bugada, però principalment ens preocupa saber la previsió per una data concreta si tenim previst algun esdeveniment laboral o personal important.

D’altra banda, l’ús de mòbils està majoritàriament estès a la nostra societat. Avui dia, tots els mòbils d’última generació incorporen alguna App d’informació meteorològica instal·lada de sèrie.

Si sumem aquesta necessitat d’informació meteorològica amb aquestes eines que ens permeten conèixer, amb un només cop d’ull, la previsió per als propers dies trobem l’explicació de l’èxit i el boom d’aquest tipus d’aplicacions així com diverses pàgines web amb previsions meteorològiques per poblacions concretes.

Aquestes aplicacions i pàgines web són relativament útils per saber el temps d’una forma simple i força general, i amb la comoditat de només haver de mirar el nostre Smartphone o Tablet. Però respondre amb precisió i a la vegada, el temps previst per milers i milers de municipis no és gens fàcil. Es tenen aproximacions, però la qualitat es ressent. Per tant, convé saber de quina manera es realitzen aquestes previsions i per què no ens podem fiar del tot.

meteo app

Com funcionen aquestes App´s?

Bàsicament, obtenen dades d’un model meteorològic de forma automàtica per a un període de temps seleccionat i les mostra de forma gràfica i comprensible per al públic.

Habitualment, cap d’elles, diu el model numèric meteorològic d’on obté les dades. Tot i això, coneixent una mica com funcionen els diferents models meteorològics, podem dir que moltes d’elles (per no dir totes) usen dades de models de resolució global disponibles a la xarxa. Principalment usen el model americà GFS (Global Forecast System), les dades del qual estan disponibles de forma gratuïta.

L’ús d’aquest tipus de model meteorològic permet fer pronòstics de llarg abast temporal (fins a 15 dies), però evidentment, sacrificant el nivell de detall i precisió. Però hi ha altres raons, que ara detallarem, per no fiar-nos massa d’aquestes aplicacions:

Darrera d’aquestes previsions automàtiques no hi ha la supervisió de cap predictor humà.

Com ja hem avançat, tant les previsions que ofereixen aquestes App’s, com les previsions generals o d’un determinat municipi que ofereixen diverses pàgines web, s’elaboren de forma automàtica, és una simple “traducció” comprensible per al públic, d’allò que diuen els diferents models meteorològics, i sense cap supervisió ni interpretació per part d’un predictor.

Aquestes aplicacions i webs utilitzen uns models molt generals que en meteorologia es coneixen com a models de resolució global. Són models de poc detall (poca resolució espacial i llarg abast temporal), que tendeixen a uniformitzar, per àmplies extensions de terreny, les diferents variables com per exemple les precipitacions, nuvolositat, la temperatura o el vent, perdent detall i distorsionant, en moltes ocasions, la previsió meteorològica final.

No són fiables en situacions meteorològiques adverses o de risc.

Les situacions meteorològiques adverses o de risc són habitualment complicades de predir. Solen ser situacions amb un marcat caràcter local i depenent del grau d’intensitat de la situació, aquestes previsions automàtiques i generalistes, producte directe dels models, no tenen la capacitat de detallar la situació com ho pot fer un tècnic especialitzat (meteoròleg/predictor).

L’orografia, el règim de vents locals, l’entorn geogràfic i d’altres factors, juguen un paper fonamental en aquest tipus de situació, i al tractar-se d’una previsió basada en un model d’escala global (de baixa resolució), tendeix a generalitzar els paràmetres i la previsió no seria del tot realista.

Tampoc són fiables en entorns de Muntanya.

En un entorn tan peculiar com és la muntanya (i molt més l’alta muntanya), on l’orografia pren un paper clau en els fenòmens meteorològics, l’ús de models de resolució global per elaborar les previsions, accentua les debilitats d’aquestes aplicacions.

Cap de les Apps usa un model de resolució suficient per donar bons resultats a la muntanya. La majoria fa ús de dades del GFS (Global Forecast System,) amb una resolució horitzontal de 50 km. Aquesta resolució és clarament insuficient per simular els processos que tenen lloc en les diverses parts d’un massís muntanyenc.

A més, des del punt de vista numèric, perquè no es produeixin inestabilitats en l’execució del model, es realitza un gran suavitzat de l’orografia. Així doncs, els fenòmens que tenen lloc en zones muntanyenques són resolts pel model de forma aproximada mitjançant fórmules anomenades parametritzacions físiques del model. Això fa que el GFS sigui de caràcter sinòptic i una vegada més, no sigui adequat per a l’estudi i modelització exhaustiu de fenòmens locals, com són els que esdevenen a les zones muntanyenques.

Encara que augmentéssim la resolució dels models, no seria suficient per fer previsions de forma automàtica en zones de muntanya. Alguns fenòmens, com la nuvolositat d’estancament, boires de vall, efecte Föhn, vents anabàtics i catabàtics i molts altres que tenen lloc en zones d’orografia escarpada no són ben detectats ni simulats pels models.

No les podem utilitzar com a termòmetre o estació meteorològica.

Molt sovint utilitzem el mòbil com si fos una estació meteorològica  amb el seu propi sensor de temperatura i donem per vàlida la temperatura que ens mostra la aplicació en un determinat moment i en una localitat concreta. Ara veurem perquè aquesta dada es errònia i com obtenen aquestes dades de temperatura (i d’altres variables) les App’s meteorològiques.

Algunes aplicacions apart d’utilitzar les dades que aporten els models meteorològics, també utilitzen les dades d’algunes estacions meteorològiques que estiguin situades prop de la localitat en la qual ens trobem. En aquests casos, encara podríem dir que aquesta dada de temperatura actual podria ser relativament  fiable (encara que no un valor real).

El problema és quan ens trobem lluny de les ciutats, ja sigui a la muntanya o en zones poc poblades, amb poques estacions meteorològiques, i l’aplicació tracta de dir-nos la temperatura que fa. L’aplicació ens mostrarà la temperatura de l’estació més propera, però en aquest cas pot estar relativament (o molt) lluny, llavors farà servir també la temperatura estimada pel model meteorològic en aquell indret.

Per tant, no serà, en cap cas, una dada real i aquesta “temperatura actual” en la majoria d’ocasions pot considerar-se com una dada errònia.


Així que per finalitzar, sempre que vulgueu saber més detalls en la previsió meteorològica, més personalització i en definitiva un millor servei, no ho dubteu! CELSIUS és la resposta. No deixeu en mans d’aquestes aplicacions el vostre temps ni els vostres diners.

+ informació
Carlos LaraPER QUÈ NO ENS PODEM FIAR MASSA DE LES APLICACIONS METEOROLÒGIQUES?

Les nits tropicals – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 17:56 No comments

Bona tarda,

Estem a l’estiu i la calor apreta de valent. Durant el día fa calor, molta calor, però és quan arriba la nit quan pitjor ho portem ja que no aconseguim descansar i dormir tota la nit, donem voltes, ens aixequem, dutxa freda, tornem al llit, més voltes i així tota la nit i en moltes ocasions, durant molts dies seguits.

Avui, a la nostra secció de “La Meteo del Baix” del programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, parlem de les nits tropicals i de quina forma ens afecten a l’hora de conciliar la son.

Què són les nits tropicals? D’on ve aquest nom? Només es té en compte la temperatura? Són exclusives de l’estiu? Quina mitja de nits tropicals tenim a la nostra zona?

0b73aab918490411b52b1bb8722a1034

+ informació
Carlos LaraLes nits tropicals – El mirall d’estiu

La Marinada – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 21:17 No comments

Bona nit,

Avui, a la nostra secció de “La Meteo del Baix” del programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, parlem del vent de Marinada.

Què és? Quin és el seu origen i el seu mecanisme? Quan bufa amb més força? A quines zones? Quines ratxes de vent pot assolir?

marinada

Esperem que us agradi i sigui del vostre interès!!!!

La propera setmana tornarem amb més meteo a la ràdio.

+ informació
Carlos LaraLa Marinada – El mirall d’estiu