Seguiment de la situació de sequera a Catalunya (2016)

by Carlos Lara on 18:16 No comments

Continuant amb la tendència dels últims anys, podem qualificar l’any 2016, de forma molt generalitzada, com a un any sec a Catalunya. Si bé alguns indrets han presentat registres òptims, la majoria han acabat amb acumulacions per sota de la mitjana.

Seguidament es mostra el mapa de precipitació acumulada a Catalunya en tot el 2016 a partir de 181 estacions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i 129 estacions de Meteoclimatic amb segell de qualitat destacada i sèrie continuada de dades.

Fig.1- Precipitació acumulada a Catalunya durant el 2016. Font: elaboració pròpia a partir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoclimatic.

 

La precipitació menys abundant la trobem a ponent i punts del litoral sud, amb quantitats de pluja per sota dels 400 mm. Els àmbits que més pluja han registrat han sigut el Pirineu i punts del Prepirineu Oriental, on s’han superat els 1.000 mm. Si comparem les precipitacions caigudes amb la mitjana climàtica, tan sols alguns indrets de l’Alt Urgell, Pallars Sobirà i Segrià han registrat pluges lleugerament dins de la mitjana.

Per tal d’analitzar en detall la situació, agafem com a referència l’observatori Fabra (Barcelona), amb una de les sèries de dades més antigues. Aquest anàlisi, no obstant, es extrapolable a molts punts del litoral i prelitoral central i de Girona, Catalunya central i ponent, on trobem les zones més afectades per aquesta situació de sequera.

 

Fig.2- Comparativa entre la precipitació mensual del 2015 i la precipitació mitjana mensual del període 1970-2000. Font: elaboració pròpia a partir del web de l’Observatori Fabra.

 

  • El 2016 ha sigut un dels anys més secs de la darrera dècada. Els anys 2012 i 2006 estan per sota, però només amb uns pocs litres de diferència.
  • Només en tres mesos, febrer, abril i setembre, la precipitació ha quedat per sobre de la mitjana.
  • La precipitació anual va ser de 480,2 mm, mentre que la mitjana anual és de 651,5 mm, per tant, només ha caigut poc més del 70% respecte a la mitjana climàtica.

 

En un context d’anys on la precipitació acostuma a estar en torn a la seva mitjana, el fet de què es registri el 70% del que tindria que caure seria anecdòtic i no gaire destacable, però tenint en compte el règim pluviomètric dels últims anys, aquestes dades són importants, evidenciant una clara dinàmica de sequera.

Com ja hem comentat en altres ocasions, la sequera es pot avaluar utilitzant diversos índexs. Un dels més àmpliament utilitzats és l’índex SPI (de l’anglès Standardized Precipitation Index), també conegut com a Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori i per a una varietat d’escales temporals

L’IPE és un valor numèric que representa el nombre de desviacions estàndard de la precipitació caiguda durant un determinat període de temps, respecte de la mitjana. Al valor mitjà de l’IPE per a un lloc determinat i el període designat se li atorga un valor igual a 0. El valor positiu de l’IPE indica una precipitació superior a la mitjana, i el negatiu una precipitació inferior.

Fig.3- Índex de precipitació estàndard des del febrer de 2015 fins al gener de 2017. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

 

En aquest mapa es pot contemplar l’IPE resultant entre el febrer de 2015 i el gener de 2016. Només algunes zones pirinenques i punts del Prepirineu presenten condicions de normalitat i d’humitat moderada, és a dir, en aquets indrets el sòl i la vegetació, entre d’altres, no pateixen sequera. En canvi, a tota la resta predominen les condicions de sequera forta i extrema. Tanmateix, punts de la plana de Lleida i bona part de la Regió Metropolitana de Barcelona (en aquest últim punt és, a més, l’àrea més poblada), presenten una situació de sequera excepcional.

En el següent enllaç: “Seguiment de la situació de sequera a Catalunya (2015).” trobareu l’anàlisi de la situació de sequera a Catalunya (any 2015) que vam publicar l’any passat.

+ informació
Carlos LaraSeguiment de la situació de sequera a Catalunya (2016)

La Marinada – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 21:17 No comments

Bona nit,

Avui, a la nostra secció de “La Meteo del Baix” del programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, parlem del vent de Marinada.

Què és? Quin és el seu origen i el seu mecanisme? Quan bufa amb més força? A quines zones? Quines ratxes de vent pot assolir?

marinada

Esperem que us agradi i sigui del vostre interès!!!!

La propera setmana tornarem amb més meteo a la ràdio.

+ informació
Carlos LaraLa Marinada – El mirall d’estiu

Les tempestes – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 09:10 No comments

Bon dia,

Dilluns va començar la nostra col·laboració setmanal al programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu.

Una gran oportunitat per poder parlar sobre meteorologia i no només fent previsions, com és habitual, sinó en un espai divulgatiu on tractarem alguns dels fenòmens típics de l’estiu al nostre territori. Molt agraïts a Ràdio Sant Feliu per aquesta oportunitat i per la seva “valent” aposta.

Aquesta setmana, per començar, hem parlat de les tempestes d’estiu. Què són? Com es formen? Quan són més habituals? Quines fases té una tempesta? Com es produeixen els llamps?

Esperem que us agradi i sigui del vostre interès!!!!

+ informació
Carlos LaraLes tempestes – El mirall d’estiu

Seguiment de la situació de sequera a Catalunya.

by Carlos Lara on 20:22 No comments

El 2015 ha sigut un dels anys més secs que es recorden a Catalunya. Aquest és el mapa de precipitació acumulada a Catalunya en tot el 2015 a partir de 170 estacions de l’SMC i 74 estacions de Meteoclimatic amb segell de qualitat destacada i sèrie continuada de dades.

Fig.1- Precipitació acumulada a Catalunya durant el 2015. Font: elaboració pròpia a patir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoclimatic.

Fig.1- Precipitació acumulada a Catalunya durant el 2015. Font: elaboració pròpia a patir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoclimatic.

 

Tot el centre, litoral, ponent, quadrant nord-est i zones del Prepirineu han registrat quantitats pluviomètriques per sota dels 500 i 400 mm. Només Pirineus i Els Ports han registrat quantitats abundants que han superat el 1.000 mm, tot i que si ho comparem amb la mitjana climàtica tan sols una discreta àrea del Pirineu occidental i Els Ports han superat, malgrat que per molt poc, la mitjana pluviomètrica anual.


Per tal d’analitzar en detall la situació, agafem com a referència l’observatori Fabra (Barcelona), amb una de les sèries de dades més antigues. Aquest anàlisi, no obstant, es extrapolable a molts punts del litoral i prelitoral central i de Girona, Catalunya central i ponent, on trobem les zones més afectades per aquesta situació de sequera.

Fig.2- Comparativa entre la precipitació mensual del 2015 i la precipitació mitjana mensual del període 1970-2000

Fig.2- Comparativa entre la precipitació mensual del 2015 i la precipitació mitjana mensual del període 1970-2000.

 
  • El 2015 va ser l’any més sec des de 1878 a l’Observatori Fabra. Per trobar un any més sec cal anar fins a 1878, llavors van ploure només 329 l/m2 a la ciutat de Barcelona.
  • Durant tots els mesos de l’any, excepte a l’agost, la precipitació va quedar per sota de la mitjana climàtica.
  • La precipitació anual va ser de 332 mm, mentre que la mitjana anual és de 651,5 mm, per tant, només ha caigut la meitat respecte a la mitjana climàtica, un 51%, concretament.
  • A dia d’avui ja són 90 dies sense precipitació o precipitació inferior a 1mm, superant l’anterior ratxa seca a l’Observatori Fabra, que datava de 1928.

La sequera pluviomètrica es pot avaluar utilitzant diversos índexs. Un dels més àmpliament utilitzats és l’índex SPI (de l’anglès Standardized Precipitation Index), també conegut com a Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori i per a una varietat d’escales temporals. Els intervals més llargs (superiors a 12 mesos) aporten informació sobre l’estat de les aigües subterrànies, dels cursos d’aigua i de l’emmagatzematge d’aigua als embassaments. Per contra, els intervals més curts (inferiors a 9 mesos) són útils per a estimar la humitat del sòl, aspecte molt important per a l’agricultura i els boscos, i responen de manera immediata a la presència o absència de precipitacions.

L’índex de Precipitació Estàndard (IPE) és un valor numèric que representa el nombre de desviacions estàndard de la precipitació caiguda durant un determinat període de temps, respecte de la mitjana.

Al valor mitjà del IPE per a un lloc determinat i el període designat se li atorga un valor igual a 0. El valor positiu del IPE indica una precipitació superior a la mitjana, i el negatiu una precipitació inferior.

Com que està normalitzat, permet fer una gradació de l’anomalia de la precipitació per a un període determinat (normal, lleugerament sec/humit, extremadament sec/humit o excepcionalment sec/humit) en funció del signe (positiu o negatiu) i el valor absolut del IPE.

Es considera que un període de sequera pluviomètrica es produeix sempre que el IPE presenti una seqüència contínua de valors negatius iguals o inferiors a -1, i no es considera com finalitzat fins que el valor torna a aconseguir un valor positiu.

Les àrees de Recerca i Modelització i de Climatologia (SMC) elaboren mensualment els mapes d’IPE per a Catalunya per als intervals de 6, 9, 12 i 24 mesos. Aquest son els últims publicats:

 

Per a la correcta interpretació de la cartografia es pot seguir aquest esquema:

  • > 2.5, condicions d’humitat excepcional
  • 0 a 2.5, condicions d’humitat extrema
  • 2 a 2.0, condicions d’humitat forta
  • 0 a 1.5, condicions d’humitat moderada
  • 0 a -1.0, condicions de normalitat
  • -1.0 a -1.5, condicions de sequera moderada
  • -1.5 a -2.0, condicions de sequera forta
  • -2.0 a -2.5, condicions de sequera extrema
  • <-2.5, condicions de sequera excepcional

 

Els valors IPE a les zones comentades anteriorment (litoral i prelitoral central, de Girona i plana de Lleida) durant els últims dotze mesos superen àmpliament el valor de -2,5 que indica una situació de SEQUERA EXCEPCIONAL.

+ informació
Carlos LaraSeguiment de la situació de sequera a Catalunya.