Resum termopluviomètric febrer 2018 a Catalunya

by Carlos Lara on 10:59 No comments

Hem finalitzat un febrer fred i humit a tota Catalunya. Donat el context en el qual ens trobem actualment (tendència en augment de les temperatures i dèficit hídric) aquest ha estat un mes molt positiu. Més enllà del seu comportament, els excel·lents registres, especialment els pluviomètrics, ens permeten agafar una mica d’aire davant la situació de sequera que hem tingut i que sembla que, de moment, i és important recalcar el de “de moment”, s’està revertint.

 

A nivell de temperatures destaquem els següents fets:

 

  • Febrer de 2018 ha estat el més fred des del 2013.
  • Ha estat el mes clarament més fred a tota Catalunya després de quatre mesos amb temperatures normals i per sobre de la mitjana.
  • Per trobar un mes igual de fred respecte a la seva mitjana climàtica, hem de remuntar-nos fins al maig del 2013.
  • L’últim mes en què tot el territori va estar per sota de la mitjana climàtica va ser, precisament, un febrer, el del 2015.

Figura 1. Temperatura respecte a la mitjana climàtica de febrer. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

 

En aquest mapa podeu observar la variació de la temperatura de febrer respecte a la mitjana climàtica del període 1961-1990. A tota Catalunya la temperatura mensual ha estat inferior a la mitjana climàtica, sense excepció. Dins d’aquest fet, ens trobem amb la ja clàssica tendència al Pirineu, on s’han registrat fins a 4 graus menys respecte a la mitjana. On s’ha experimentat una menor anomalia negativa de la temperatura ha estat en algunes comarques de Lleida i sud de Catalunya.

 

En quant a la pluviometria destaquem els següents fets:

 

  • Febrer del 2018 ha estat el més plujós des del 2003.
  • És el segon mes consecutiu amb precipitacions generalment en torn o per sobre de la mitjana.
  • Per trobar un mes igual d’humit respecte a la seva mitjana climàtica, hem de remuntar-nos fins al novembre del 2014.
  • L’últim mes en què tot el territori va estar en torn o per sobre de la mitjana climàtica va ser l’abril del 2013.

Figura 2. Precipitació respecte a la mitjana climàtica de febrer. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

 

En el següent mapa podeu veure els registres de precipitació respecte a la mitjana climàtica del període 1961-1990. Cap part del territori ha presentat valors per sota de la mitjana. Diversos episodis de nevades han contribuït a aquests excel·lents registres. Si bé algunes zones estan just en el límit, com l’est de l’Alt Empordà i àrees remotes del Montsià i Segrià, la resta han superat amb escreix la mitjana pluviomètrica mensual, registrant més del 200% de pluja respecte a la mitjana, és a dir, ha plogut el doble del que hauria d’haver plogut. I on més aigua s’ha registrat (comptant també la neu) ha estat a l’extrem nord-occidental del Pirineus. Les estacions que més precipitació han recollit han estat Lac Redon, (comarca de la Val d’Aran i municipi de Vielha) amb 351,4 mm i Certascan (comarca del Pallars Sobirà i municipi de Lladorre) amb 295,4 mm.

Esperem que aquesta situació de pluges que estem tenint en els dos mesos que portem de 2018 no sigui un miratge i pugui consolidar-se en els propers. I és que, malgrat la magnitud pluviomètrica que estem tenint, venim d’un període llarg i intens de sequera, per la qual cosa el que ha plogut fins ara no és suficient, i una frenada d’aquesta tendència ens tornaria a deixar com abans. Només la consolidació d’aquesta dinàmica voltejarà la mala ratxa dels mesos passats.

Fonts d’informació:

SMC: Servei Meteorològic de Catalunya (2018) 

+ informació
Carlos LaraResum termopluviomètric febrer 2018 a Catalunya

SETMANA DELS BARBUTS

by Carlos Lara on 22:08 No comments

Entrem a la setmana dels barbuts.

Aquesta setmana és la coneguda com “Setmana del barbuts” que sol associar-se, comunament, a la setmana més freda de l’any. El nom prové de les barbes llargues i espesses, abric natural per protegir-se del fred, que tenen diversos sants que celebren la seva onomàstica en el decurs d’aquesta setmana:

  • Sant Hilari: 13 de gener.
  • Sant Maür i Sant Pau Ermità: 15 de gener.
  • Sant Antoni Abat: 17 de gener.

Sol allargar-se també fins a:

  • Sant Fructuós: 21 de gener.
  • Sant Vicenç: 22 de gener.
Sants Barbuts

Sants Barbuts

 

Des del punt de vista climàtic, és a dir, amb anàlisi de més de 30 anys, gener és el mes més fred a Catalunya i concretament la setmana del 15 de gener solen registrar-se les temperatures més baixes de l’any. Això justifica que en meteorologia popular parlem d’aquesta setmana com “la setmana dels barbuts”, la més freda de l’any, igual que a l’estiu trobem la canícula (15 juliol – 15 agost) com a període més càlid de l’any.

No obstant, això no vol dir que cada hivern aquests deu dies entre el 10 i el 20 de gener siguin els més freds, però sí que amb el pas dels anys s’ha pogut comprovar que és el període en el que més vegades s’han produït els dies més freds de l’hivern.

Aquestes són algunes “dites populars” catalanes referents a la “setmana dels barbuts”:

  • La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts.
  • Pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.
  • Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa.
  • Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni.
  • Per Sant Sebastià, fa un fred que no es pot aguantar.
  • Si plou per Sant Pau, hivern adéu-siau; i si fa sol, ve un hivern nou.

Com es presenta aquest any la setmana dels barbuts? Contacteu amb nosaltres i us ho expliquem amb tot detall.

+ informació
Carlos LaraSETMANA DELS BARBUTS

BALANÇ PLUVIOMÈTRIC GENER-SETEMBRE 2017 A CATALUNYA

by Carlos Lara on 12:25 No comments

La dinàmica pluviomètrica dels últims anys a Catalunya no és gens bona. Dels últims deu anys, set han sigut secs, especialment el 2006 i el 2015, on en dos terços del territori es va registrar un 40% menys de pluja respecte a la quantitat que hauria d’haver caigut segons la mitjana climàtica.

En el que portem d’any, només març ha sigut clarament plujós, tot i que amb escassa precipitació a l’extrem sud i comarques de Girona. Tanmateix, hem finalitzat el mes de setembre més sec dels últims quatre anys.

Figura 1. Precipitació acumulada a Catalunya des del gener fins al setembre del 2017. Font: elaboració pròpia a partir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya.

 

En aquest mapa es pot veure la precipitació acumulada a Catalunya enguany des de l’1 de gener fins el 30 de setembre. Només una part del Pirineu registra quantitats òptimes de precipitació. De totes les estacions disponibles del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la que més aigua ha recollit en el seu pluviòmetre és la d’Espot, amb 1.086 mm. Per contrapartida, a la resta del territori els registres són molt escassos, especialment al sud, on a molts indrets amb prou feines s’arriben als 200 mm. Fins al moment, l’estació amb menys pluja registrada és Vinyols i els Arcs, amb 162 mm.

Degut a la varietat dels processos meteorològics (masses d’aire, fronts, règim de vents, etc.) i a la complexitat del territori (zones planes, serralades de diversa extensió i alçada, àrees forestals, zones continentalitzades i marítimes, etc.), la distribució pluviomètrica a Catalunya presenta una irregularitat molt marcada, així, doncs, el comportament de la pluviometria és divers a les diferents zones, amb la qual cosa, un registre de 700 mm anuals pot estar dins de la mitjana a un lloc concret, però en d’altres, aquesta mateixa quantitat pot suposar estar molt per sota o molt per sobre de la mitjana.

Figura 2. Percentatge de precipitació acumulada a Catalunya des del gener fins al setembre del 2017 respecte a la mitjana climàtica anual del període 1981-2010.

 

Per entendre millor si la pluja registrada al Pirineu, al sud de Catalunya, a l’interior, a la costa, etc., és molta o escassa respecte al que hauria de caure en aquests indrets, aquest mapa mostra el percentatge de pluja registrada des del gener fins al setembre respecte a la mitjana climàtica anual del període 1981-2010.

Podem veure tres zones clarament diferenciades. Al litoral, prelitoral, centre, comarques de l’Ebre i de Girona ha plogut només entre el 40 i 60% del que hauria de ploure fins a final d’any. Dit d’una altra manera, s’ha registrat la meitat del que tindria que caure,

La segona zona comprèn Ponent, interior de Tarragona, alguna comarca de Barcelona, Prepirineu i Pirineu Oriental. En aquests casos s’ha registrat en el que portem d’any entre el 60 i 80%, és a dir, a aquests llocs els queda en torn al 20 i 40% de pluja per arribar a la seva mitjana climàtica anual corresponent. Si agafem la ciutat de Lleida com a exemple, la mitjana de la precipitació anual tenint en compte el període 1981-2010 és d’uns 360 mm. Actualment, la ciutat porta registrats 225 mm, per tant, només ha caigut un 62% de pluja respecte a la mitjana, poc més de la meitat del que hi hauria de caure.

Per últim, tenim part del Pirineu Occidental i oest de la Cerdanya, on a falta de dos mesos i mig per acabar l’any, s’ha igualat i superat la mitjana anual. En punts del Pallars Sobirà s’ha registrat quasi un 140% de pluja, és a dir, fins al moment ha plogut un 40% més del que hauria d’haver plogut. Tot i que aquest superàvit hídric només s’està donant en una petita porció del territori.

Aquesta és la situació pel que fa a les precipitacions a casa nostra. Esperem que canviï aquesta dinàmica tan negativa els propers mesos, pel bé de tots.

+ informació
Carlos LaraBALANÇ PLUVIOMÈTRIC GENER-SETEMBRE 2017 A CATALUNYA

Seguiment de la situació de sequera a Catalunya (2016)

by Carlos Lara on 18:16 No comments

Continuant amb la tendència dels últims anys, podem qualificar l’any 2016, de forma molt generalitzada, com a un any sec a Catalunya. Si bé alguns indrets han presentat registres òptims, la majoria han acabat amb acumulacions per sota de la mitjana.

Seguidament es mostra el mapa de precipitació acumulada a Catalunya en tot el 2016 a partir de 181 estacions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i 129 estacions de Meteoclimatic amb segell de qualitat destacada i sèrie continuada de dades.

Fig.1- Precipitació acumulada a Catalunya durant el 2016. Font: elaboració pròpia a partir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoclimatic.

 

La precipitació menys abundant la trobem a ponent i punts del litoral sud, amb quantitats de pluja per sota dels 400 mm. Els àmbits que més pluja han registrat han sigut el Pirineu i punts del Prepirineu Oriental, on s’han superat els 1.000 mm. Si comparem les precipitacions caigudes amb la mitjana climàtica, tan sols alguns indrets de l’Alt Urgell, Pallars Sobirà i Segrià han registrat pluges lleugerament dins de la mitjana.

Per tal d’analitzar en detall la situació, agafem com a referència l’observatori Fabra (Barcelona), amb una de les sèries de dades més antigues. Aquest anàlisi, no obstant, es extrapolable a molts punts del litoral i prelitoral central i de Girona, Catalunya central i ponent, on trobem les zones més afectades per aquesta situació de sequera.

 

Fig.2- Comparativa entre la precipitació mensual del 2015 i la precipitació mitjana mensual del període 1970-2000. Font: elaboració pròpia a partir del web de l’Observatori Fabra.

 

  • El 2016 ha sigut un dels anys més secs de la darrera dècada. Els anys 2012 i 2006 estan per sota, però només amb uns pocs litres de diferència.
  • Només en tres mesos, febrer, abril i setembre, la precipitació ha quedat per sobre de la mitjana.
  • La precipitació anual va ser de 480,2 mm, mentre que la mitjana anual és de 651,5 mm, per tant, només ha caigut poc més del 70% respecte a la mitjana climàtica.

 

En un context d’anys on la precipitació acostuma a estar en torn a la seva mitjana, el fet de què es registri el 70% del que tindria que caure seria anecdòtic i no gaire destacable, però tenint en compte el règim pluviomètric dels últims anys, aquestes dades són importants, evidenciant una clara dinàmica de sequera.

Com ja hem comentat en altres ocasions, la sequera es pot avaluar utilitzant diversos índexs. Un dels més àmpliament utilitzats és l’índex SPI (de l’anglès Standardized Precipitation Index), també conegut com a Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori i per a una varietat d’escales temporals

L’IPE és un valor numèric que representa el nombre de desviacions estàndard de la precipitació caiguda durant un determinat període de temps, respecte de la mitjana. Al valor mitjà de l’IPE per a un lloc determinat i el període designat se li atorga un valor igual a 0. El valor positiu de l’IPE indica una precipitació superior a la mitjana, i el negatiu una precipitació inferior.

Fig.3- Índex de precipitació estàndard des del febrer de 2015 fins al gener de 2017. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

 

En aquest mapa es pot contemplar l’IPE resultant entre el febrer de 2015 i el gener de 2016. Només algunes zones pirinenques i punts del Prepirineu presenten condicions de normalitat i d’humitat moderada, és a dir, en aquets indrets el sòl i la vegetació, entre d’altres, no pateixen sequera. En canvi, a tota la resta predominen les condicions de sequera forta i extrema. Tanmateix, punts de la plana de Lleida i bona part de la Regió Metropolitana de Barcelona (en aquest últim punt és, a més, l’àrea més poblada), presenten una situació de sequera excepcional.

En el següent enllaç: “Seguiment de la situació de sequera a Catalunya (2015).” trobareu l’anàlisi de la situació de sequera a Catalunya (any 2015) que vam publicar l’any passat.

+ informació
Carlos LaraSeguiment de la situació de sequera a Catalunya (2016)

Una ullada al proper hivern – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

by Carlos Lara on 20:29 No comments

Bona tarda,

Al programa “El Mirall” del passat divendres, dins l’espai dedicat a la meteo, vam fer una ullada a com es presenta el proper hivern a les nostres contrades.

Tornarem a tenir un hivern semblant al del 2009/2010? Analitzem la situació actual i quins són els indicis que podrien corroborar aquesta tendència.

20100309-neumarc10

Esperem que sigui del vostre interès i sobretot que es compleixi!

El mes que ve, més meteo al Mirall de Ràdio Sant Feliu!

+ informació
Carlos LaraUna ullada al proper hivern – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

Tornados al Baix Llobregat – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

by Carlos Lara on 20:42 No comments

Bona nit,

Al programa d’avui hem fet balanç del passat episodi de pluges (12 al 14 d’octubre) tant al Baix Llobregat com, degut a la seva excepcionalitat, a la comarca del Maresme.

Durant aquest episodi es van veure diverses mànegues (Salou, Torredembarra) i un tornado (Llinars del Vallès).

Per això hem comentat les zones més propenses per la formació de tornados a Catalunya, en quina època de l’any són més habituals i hem analitzat els darrers episodis tornàdics a la nostra comarca.

mapa_ppt_rmb

Esperem que sigui del vostre interès!

El mes que ve, més meteo al Mirall de Ràdio Sant Feliu!

+ informació
Carlos LaraTornados al Baix Llobregat – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

La gota freda o DANA – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

by Carlos Lara on 11:44 No comments

Bon dia,

Després de la nostra col·laboració al programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, comencem una nova etapa com a col·laboradors habituals amb un espai dedicat a la divulgació meteorològica.

És un plaer i tot un orgull que ens donin aquesta oportunitat i aquest espai al programa “El Mirall” per fer divulgació d’aquesta ciència que ens apassiona. Moltes gràcies!!!!

Divendres al matí va ser el nostre primer programa dedicat a la meteorologia  als estudis de Ràdio Sant Feliu. Vam fer un petit resum de l’estiu a la nostra zona i a més vam explicar què és la gota freda o DANA. Un fenomen meteorològic típic d’aquestes dates (inicis de la tardor) i que de vegades no queda massa clar. A veure si amb la nostra explicació ho arreglem una mica!

formacion-gota-fria

Esperem que us agradi. I el mes que ve, més meteo al Mirall de Ràdio Sant Feliu!

+ informació
Carlos LaraLa gota freda o DANA – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

PER QUÈ NO ENS PODEM FIAR MASSA DE LES APLICACIONS METEOROLÒGIQUES?

by Carlos Lara on 20:34 No comments

Que la meteorologia ens afecta a tots, en gairebé qualsevol lloc i moment del dia, és un fet molt evident. De bon matí, al aixecar-nos, ja volem saber quin temps farà per decidir quina roba posar-nos, si podrem fer la bugada, però principalment ens preocupa saber la previsió per una data concreta si tenim previst algun esdeveniment laboral o personal important.

D’altra banda, l’ús de mòbils està majoritàriament estès a la nostra societat. Avui dia, tots els mòbils d’última generació incorporen alguna App d’informació meteorològica instal·lada de sèrie.

Si sumem aquesta necessitat d’informació meteorològica amb aquestes eines que ens permeten conèixer, amb un només cop d’ull, la previsió per als propers dies trobem l’explicació de l’èxit i el boom d’aquest tipus d’aplicacions així com diverses pàgines web amb previsions meteorològiques per poblacions concretes.

Aquestes aplicacions i pàgines web són relativament útils per saber el temps d’una forma simple i força general, i amb la comoditat de només haver de mirar el nostre Smartphone o Tablet. Però respondre amb precisió i a la vegada, el temps previst per milers i milers de municipis no és gens fàcil. Es tenen aproximacions, però la qualitat es ressent. Per tant, convé saber de quina manera es realitzen aquestes previsions i per què no ens podem fiar del tot.

meteo app

Com funcionen aquestes App´s?

Bàsicament, obtenen dades d’un model meteorològic de forma automàtica per a un període de temps seleccionat i les mostra de forma gràfica i comprensible per al públic.

Habitualment, cap d’elles, diu el model numèric meteorològic d’on obté les dades. Tot i això, coneixent una mica com funcionen els diferents models meteorològics, podem dir que moltes d’elles (per no dir totes) usen dades de models de resolució global disponibles a la xarxa. Principalment usen el model americà GFS (Global Forecast System), les dades del qual estan disponibles de forma gratuïta.

L’ús d’aquest tipus de model meteorològic permet fer pronòstics de llarg abast temporal (fins a 15 dies), però evidentment, sacrificant el nivell de detall i precisió. Però hi ha altres raons, que ara detallarem, per no fiar-nos massa d’aquestes aplicacions:

Darrera d’aquestes previsions automàtiques no hi ha la supervisió de cap predictor humà.

Com ja hem avançat, tant les previsions que ofereixen aquestes App’s, com les previsions generals o d’un determinat municipi que ofereixen diverses pàgines web, s’elaboren de forma automàtica, és una simple “traducció” comprensible per al públic, d’allò que diuen els diferents models meteorològics, i sense cap supervisió ni interpretació per part d’un predictor.

Aquestes aplicacions i webs utilitzen uns models molt generals que en meteorologia es coneixen com a models de resolució global. Són models de poc detall (poca resolució espacial i llarg abast temporal), que tendeixen a uniformitzar, per àmplies extensions de terreny, les diferents variables com per exemple les precipitacions, nuvolositat, la temperatura o el vent, perdent detall i distorsionant, en moltes ocasions, la previsió meteorològica final.

No són fiables en situacions meteorològiques adverses o de risc.

Les situacions meteorològiques adverses o de risc són habitualment complicades de predir. Solen ser situacions amb un marcat caràcter local i depenent del grau d’intensitat de la situació, aquestes previsions automàtiques i generalistes, producte directe dels models, no tenen la capacitat de detallar la situació com ho pot fer un tècnic especialitzat (meteoròleg/predictor).

L’orografia, el règim de vents locals, l’entorn geogràfic i d’altres factors, juguen un paper fonamental en aquest tipus de situació, i al tractar-se d’una previsió basada en un model d’escala global (de baixa resolució), tendeix a generalitzar els paràmetres i la previsió no seria del tot realista.

Tampoc són fiables en entorns de Muntanya.

En un entorn tan peculiar com és la muntanya (i molt més l’alta muntanya), on l’orografia pren un paper clau en els fenòmens meteorològics, l’ús de models de resolució global per elaborar les previsions, accentua les debilitats d’aquestes aplicacions.

Cap de les Apps usa un model de resolució suficient per donar bons resultats a la muntanya. La majoria fa ús de dades del GFS (Global Forecast System,) amb una resolució horitzontal de 50 km. Aquesta resolució és clarament insuficient per simular els processos que tenen lloc en les diverses parts d’un massís muntanyenc.

A més, des del punt de vista numèric, perquè no es produeixin inestabilitats en l’execució del model, es realitza un gran suavitzat de l’orografia. Així doncs, els fenòmens que tenen lloc en zones muntanyenques són resolts pel model de forma aproximada mitjançant fórmules anomenades parametritzacions físiques del model. Això fa que el GFS sigui de caràcter sinòptic i una vegada més, no sigui adequat per a l’estudi i modelització exhaustiu de fenòmens locals, com són els que esdevenen a les zones muntanyenques.

Encara que augmentéssim la resolució dels models, no seria suficient per fer previsions de forma automàtica en zones de muntanya. Alguns fenòmens, com la nuvolositat d’estancament, boires de vall, efecte Föhn, vents anabàtics i catabàtics i molts altres que tenen lloc en zones d’orografia escarpada no són ben detectats ni simulats pels models.

No les podem utilitzar com a termòmetre o estació meteorològica.

Molt sovint utilitzem el mòbil com si fos una estació meteorològica  amb el seu propi sensor de temperatura i donem per vàlida la temperatura que ens mostra la aplicació en un determinat moment i en una localitat concreta. Ara veurem perquè aquesta dada es errònia i com obtenen aquestes dades de temperatura (i d’altres variables) les App’s meteorològiques.

Algunes aplicacions apart d’utilitzar les dades que aporten els models meteorològics, també utilitzen les dades d’algunes estacions meteorològiques que estiguin situades prop de la localitat en la qual ens trobem. En aquests casos, encara podríem dir que aquesta dada de temperatura actual podria ser relativament  fiable (encara que no un valor real).

El problema és quan ens trobem lluny de les ciutats, ja sigui a la muntanya o en zones poc poblades, amb poques estacions meteorològiques, i l’aplicació tracta de dir-nos la temperatura que fa. L’aplicació ens mostrarà la temperatura de l’estació més propera, però en aquest cas pot estar relativament (o molt) lluny, llavors farà servir també la temperatura estimada pel model meteorològic en aquell indret.

Per tant, no serà, en cap cas, una dada real i aquesta “temperatura actual” en la majoria d’ocasions pot considerar-se com una dada errònia.


Així que per finalitzar, sempre que vulgueu saber més detalls en la previsió meteorològica, més personalització i en definitiva un millor servei, no ho dubteu! CELSIUS és la resposta. No deixeu en mans d’aquestes aplicacions el vostre temps ni els vostres diners.

+ informació
Carlos LaraPER QUÈ NO ENS PODEM FIAR MASSA DE LES APLICACIONS METEOROLÒGIQUES?

Seguiment de la situació de sequera a Catalunya.

by Carlos Lara on 20:22 No comments

El 2015 ha sigut un dels anys més secs que es recorden a Catalunya. Aquest és el mapa de precipitació acumulada a Catalunya en tot el 2015 a partir de 170 estacions de l’SMC i 74 estacions de Meteoclimatic amb segell de qualitat destacada i sèrie continuada de dades.

Fig.1- Precipitació acumulada a Catalunya durant el 2015. Font: elaboració pròpia a patir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoclimatic.

Fig.1- Precipitació acumulada a Catalunya durant el 2015. Font: elaboració pròpia a patir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoclimatic.

 

Tot el centre, litoral, ponent, quadrant nord-est i zones del Prepirineu han registrat quantitats pluviomètriques per sota dels 500 i 400 mm. Només Pirineus i Els Ports han registrat quantitats abundants que han superat el 1.000 mm, tot i que si ho comparem amb la mitjana climàtica tan sols una discreta àrea del Pirineu occidental i Els Ports han superat, malgrat que per molt poc, la mitjana pluviomètrica anual.


Per tal d’analitzar en detall la situació, agafem com a referència l’observatori Fabra (Barcelona), amb una de les sèries de dades més antigues. Aquest anàlisi, no obstant, es extrapolable a molts punts del litoral i prelitoral central i de Girona, Catalunya central i ponent, on trobem les zones més afectades per aquesta situació de sequera.

Fig.2- Comparativa entre la precipitació mensual del 2015 i la precipitació mitjana mensual del període 1970-2000

Fig.2- Comparativa entre la precipitació mensual del 2015 i la precipitació mitjana mensual del període 1970-2000.

 
  • El 2015 va ser l’any més sec des de 1878 a l’Observatori Fabra. Per trobar un any més sec cal anar fins a 1878, llavors van ploure només 329 l/m2 a la ciutat de Barcelona.
  • Durant tots els mesos de l’any, excepte a l’agost, la precipitació va quedar per sota de la mitjana climàtica.
  • La precipitació anual va ser de 332 mm, mentre que la mitjana anual és de 651,5 mm, per tant, només ha caigut la meitat respecte a la mitjana climàtica, un 51%, concretament.
  • A dia d’avui ja són 90 dies sense precipitació o precipitació inferior a 1mm, superant l’anterior ratxa seca a l’Observatori Fabra, que datava de 1928.

La sequera pluviomètrica es pot avaluar utilitzant diversos índexs. Un dels més àmpliament utilitzats és l’índex SPI (de l’anglès Standardized Precipitation Index), també conegut com a Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori i per a una varietat d’escales temporals. Els intervals més llargs (superiors a 12 mesos) aporten informació sobre l’estat de les aigües subterrànies, dels cursos d’aigua i de l’emmagatzematge d’aigua als embassaments. Per contra, els intervals més curts (inferiors a 9 mesos) són útils per a estimar la humitat del sòl, aspecte molt important per a l’agricultura i els boscos, i responen de manera immediata a la presència o absència de precipitacions.

L’índex de Precipitació Estàndard (IPE) és un valor numèric que representa el nombre de desviacions estàndard de la precipitació caiguda durant un determinat període de temps, respecte de la mitjana.

Al valor mitjà del IPE per a un lloc determinat i el període designat se li atorga un valor igual a 0. El valor positiu del IPE indica una precipitació superior a la mitjana, i el negatiu una precipitació inferior.

Com que està normalitzat, permet fer una gradació de l’anomalia de la precipitació per a un període determinat (normal, lleugerament sec/humit, extremadament sec/humit o excepcionalment sec/humit) en funció del signe (positiu o negatiu) i el valor absolut del IPE.

Es considera que un període de sequera pluviomètrica es produeix sempre que el IPE presenti una seqüència contínua de valors negatius iguals o inferiors a -1, i no es considera com finalitzat fins que el valor torna a aconseguir un valor positiu.

Les àrees de Recerca i Modelització i de Climatologia (SMC) elaboren mensualment els mapes d’IPE per a Catalunya per als intervals de 6, 9, 12 i 24 mesos. Aquest son els últims publicats:

 

Per a la correcta interpretació de la cartografia es pot seguir aquest esquema:

  • > 2.5, condicions d’humitat excepcional
  • 0 a 2.5, condicions d’humitat extrema
  • 2 a 2.0, condicions d’humitat forta
  • 0 a 1.5, condicions d’humitat moderada
  • 0 a -1.0, condicions de normalitat
  • -1.0 a -1.5, condicions de sequera moderada
  • -1.5 a -2.0, condicions de sequera forta
  • -2.0 a -2.5, condicions de sequera extrema
  • <-2.5, condicions de sequera excepcional

 

Els valors IPE a les zones comentades anteriorment (litoral i prelitoral central, de Girona i plana de Lleida) durant els últims dotze mesos superen àmpliament el valor de -2,5 que indica una situació de SEQUERA EXCEPCIONAL.

+ informació
Carlos LaraSeguiment de la situació de sequera a Catalunya.