Seguiment de la situació de sequera a Catalunya (2016)

by Carlos Lara on 18:16 No comments

Continuant amb la tendència dels últims anys, podem qualificar l’any 2016, de forma molt generalitzada, com a un any sec a Catalunya. Si bé alguns indrets han presentat registres òptims, la majoria han acabat amb acumulacions per sota de la mitjana.

Seguidament es mostra el mapa de precipitació acumulada a Catalunya en tot el 2016 a partir de 181 estacions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i 129 estacions de Meteoclimatic amb segell de qualitat destacada i sèrie continuada de dades.

Fig.1- Precipitació acumulada a Catalunya durant el 2016. Font: elaboració pròpia a partir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoclimatic.

 

La precipitació menys abundant la trobem a ponent i punts del litoral sud, amb quantitats de pluja per sota dels 400 mm. Els àmbits que més pluja han registrat han sigut el Pirineu i punts del Prepirineu Oriental, on s’han superat els 1.000 mm. Si comparem les precipitacions caigudes amb la mitjana climàtica, tan sols alguns indrets de l’Alt Urgell, Pallars Sobirà i Segrià han registrat pluges lleugerament dins de la mitjana.

Per tal d’analitzar en detall la situació, agafem com a referència l’observatori Fabra (Barcelona), amb una de les sèries de dades més antigues. Aquest anàlisi, no obstant, es extrapolable a molts punts del litoral i prelitoral central i de Girona, Catalunya central i ponent, on trobem les zones més afectades per aquesta situació de sequera.

 

Fig.2- Comparativa entre la precipitació mensual del 2015 i la precipitació mitjana mensual del període 1970-2000. Font: elaboració pròpia a partir del web de l’Observatori Fabra.

 

  • El 2016 ha sigut un dels anys més secs de la darrera dècada. Els anys 2012 i 2006 estan per sota, però només amb uns pocs litres de diferència.
  • Només en tres mesos, febrer, abril i setembre, la precipitació ha quedat per sobre de la mitjana.
  • La precipitació anual va ser de 480,2 mm, mentre que la mitjana anual és de 651,5 mm, per tant, només ha caigut poc més del 70% respecte a la mitjana climàtica.

 

En un context d’anys on la precipitació acostuma a estar en torn a la seva mitjana, el fet de què es registri el 70% del que tindria que caure seria anecdòtic i no gaire destacable, però tenint en compte el règim pluviomètric dels últims anys, aquestes dades són importants, evidenciant una clara dinàmica de sequera.

Com ja hem comentat en altres ocasions, la sequera es pot avaluar utilitzant diversos índexs. Un dels més àmpliament utilitzats és l’índex SPI (de l’anglès Standardized Precipitation Index), també conegut com a Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori i per a una varietat d’escales temporals

L’IPE és un valor numèric que representa el nombre de desviacions estàndard de la precipitació caiguda durant un determinat període de temps, respecte de la mitjana. Al valor mitjà de l’IPE per a un lloc determinat i el període designat se li atorga un valor igual a 0. El valor positiu de l’IPE indica una precipitació superior a la mitjana, i el negatiu una precipitació inferior.

Fig.3- Índex de precipitació estàndard des del febrer de 2015 fins al gener de 2017. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

 

En aquest mapa es pot contemplar l’IPE resultant entre el febrer de 2015 i el gener de 2016. Només algunes zones pirinenques i punts del Prepirineu presenten condicions de normalitat i d’humitat moderada, és a dir, en aquets indrets el sòl i la vegetació, entre d’altres, no pateixen sequera. En canvi, a tota la resta predominen les condicions de sequera forta i extrema. Tanmateix, punts de la plana de Lleida i bona part de la Regió Metropolitana de Barcelona (en aquest últim punt és, a més, l’àrea més poblada), presenten una situació de sequera excepcional.

En el següent enllaç: “Seguiment de la situació de sequera a Catalunya (2015).” trobareu l’anàlisi de la situació de sequera a Catalunya (any 2015) que vam publicar l’any passat.

+ informació
Carlos LaraSeguiment de la situació de sequera a Catalunya (2016)

Una ullada al proper hivern – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

by Carlos Lara on 20:29 No comments

Bona tarda,

Al programa “El Mirall” del passat divendres, dins l’espai dedicat a la meteo, vam fer una ullada a com es presenta el proper hivern a les nostres contrades.

Tornarem a tenir un hivern semblant al del 2009/2010? Analitzem la situació actual i quins són els indicis que podrien corroborar aquesta tendència.

20100309-neumarc10

Esperem que sigui del vostre interès i sobretot que es compleixi!

El mes que ve, més meteo al Mirall de Ràdio Sant Feliu!

+ informació
Carlos LaraUna ullada al proper hivern – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

CELSIUS A SILICON VALLEY – DIARI DE VIATGE

by Carlos Lara on 13:21 No comments

Durant set dies i, arran de guanyar el premi local de YUZZ Sant Feliu amb el projecte Celsius – Consultoria Meteorològica, vam tenir el privilegi de poder viatjar a Califòrnia i conèixer de primera mà Silicon Valley, l’anomenada meca de la tecnologia. Juntament amb 48 projectes més (la resta de premis locals YUZZ), vam visitar diverses empreses i emplaçaments importants entre San Francisco i Palo Alto.

faltan-6-dias

Les grans empreses que vam veure van ser Intel, Google, Facebook i LinkedIn. En aquestes, vam comptar amb diferents xerrades sobre el seu funcionament i quina rellevància tenen en el sector tecnològic.

A Intel vàrem veure el seu museu i contemplar l’evolució i potència de les seves tecnologies en matèria de processament i emmagatzematge de dades als ordinadors.

Pel que fa a Google, vam visitar les noves instal·lacions situades a la mateixa ciutat de San Francisco, on vam gaudir d’algunes xerrades sobre la importància de Google en el sector tecnològic i, a més, vam tenir el privilegi de dinar a les mateixes instal·lacions. Al mateix dia per la tarda vam veure les primeres instal·lacions de Google a Palo Alto.

14716259_1830966403807632_6524706498419293630_n

 

Durant l’estada a Facebook vam visitar les instal·lacions i vàrem comptar amb una xerrada per part de cinc espanyols que hi treballen. Van fer molt incís ens els valors i principis de Facebook.

A LinkedIn ens van explicar el funcionament d’aquesta xarxa per trobar feina i alguns consells per tenir un perfil de feina adequat.

Una altra empresa que vàrem visitar va ser Founders Space, un dels bressols més importants del món a l’hora de crear empreses. Ens van remarcar la importància de defensar i treballar les idees de projecte que tinguem en ment i la coordinació entre els diferents companys a l’hora de desenvolupar la idea. A més, hi vam comptar amb una xerrada per part de dos membres de l’Spain Tech Center (STC), que ens van parlar de l’ecosistema tecnològic i financer de Silicon Valley, conformat per tres pilars bàsics, el talent, el coneixement i la inversió.

founders_space

Però, sense dubte i, personalment, la millor experiència va ser la visita a Weather Underground, una de les empreses meteorològiques més importants del món. Vaig tenir el privilegi de veure les instal·lacions i el plaer de donar a conèixer i explicar Celsius, la nostra empresa. Em van atendre amb molt d’interès.

En una reunió privada, que va durar una mica més de mitja hora, els hi vaig comentar què és el que fem, quins serveis oferim i com ho fem. Tanmateix, vam posar en evidència les carències que presenten les aplicacions de mòbil i moltes pàgines web que presenten previsions meteorològiques automàtiques i de poca fiabilitat.

La reunió va ser molt positiva, els hi va agradar molt el nostre projecte i hem intercanviat dades de contacte per seguir parlant pròximament.

Fora de l’àmbit empresarial destaco la visita que vam fer a la Universitat d’Stanford, on ens van fer una àmplia visita guiada per tot el campus i on diversos investigadors espanyols que treballen allà ens han explicat els seus projectes d’investigació i la seva experiència a la universitat.

14713004_1829927773911495_8638950444709620668_o

Pel que fa a les visites culturals i altres emplaçaments, vull fer èmfasi en la visita al garatge d’HP (Hewlett-Packard), ja que fou el lloc on es va fundar aquesta empresa i la primera a Silicon Valley. Va ser el tret de sortida per a altres empreses de la vall. Avui dia no és més que el garatge d’una casa particular, però amb aquesta essència de ser l’indret on es va fundar la primera empresa de Silicon Valley.

Altres llocs remarcables que vam visitar van ser el majestuós pont de Golden Gate, China Town, Twin Peaks (el segon punt més alt de San Francisco), i Lombard Street, famós per la seva baixada amb diverses corbes.

14711026_1830393027198303_5947006245666320660_o

Conèixer de primera mà el món de la innovació i la emprenedoria a Califòrnia ha estat una experiència única. Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és la gran quantitat de jovent que desenvolupa projectes i la motivació que hi ha al darrera.


Voleu veure més fotos? Aquí teniu tota la galeria #YUZZers a Silicon Valley 2016

#YUZZers en Silicon Valley 2016

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I si voleu veure el nostre dia a dia en vídeo, aquí els teniu tots en aquesta llista de reproducció:

Salutacions!

 

+ informació
Carlos LaraCELSIUS A SILICON VALLEY – DIARI DE VIATGE

Tornados al Baix Llobregat – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

by Carlos Lara on 20:42 No comments

Bona nit,

Al programa d’avui hem fet balanç del passat episodi de pluges (12 al 14 d’octubre) tant al Baix Llobregat com, degut a la seva excepcionalitat, a la comarca del Maresme.

Durant aquest episodi es van veure diverses mànegues (Salou, Torredembarra) i un tornado (Llinars del Vallès).

Per això hem comentat les zones més propenses per la formació de tornados a Catalunya, en quina època de l’any són més habituals i hem analitzat els darrers episodis tornàdics a la nostra comarca.

mapa_ppt_rmb

Esperem que sigui del vostre interès!

El mes que ve, més meteo al Mirall de Ràdio Sant Feliu!

+ informació
Carlos LaraTornados al Baix Llobregat – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

La gota freda o DANA – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

by Carlos Lara on 11:44 No comments

Bon dia,

Després de la nostra col·laboració al programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, comencem una nova etapa com a col·laboradors habituals amb un espai dedicat a la divulgació meteorològica.

És un plaer i tot un orgull que ens donin aquesta oportunitat i aquest espai al programa “El Mirall” per fer divulgació d’aquesta ciència que ens apassiona. Moltes gràcies!!!!

Divendres al matí va ser el nostre primer programa dedicat a la meteorologia  als estudis de Ràdio Sant Feliu. Vam fer un petit resum de l’estiu a la nostra zona i a més vam explicar què és la gota freda o DANA. Un fenomen meteorològic típic d’aquestes dates (inicis de la tardor) i que de vegades no queda massa clar. A veure si amb la nostra explicació ho arreglem una mica!

formacion-gota-fria

Esperem que us agradi. I el mes que ve, més meteo al Mirall de Ràdio Sant Feliu!

+ informació
Carlos LaraLa gota freda o DANA – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

PER QUÈ NO ENS PODEM FIAR MASSA DE LES APLICACIONS METEOROLÒGIQUES?

by Carlos Lara on 20:34 No comments

Que la meteorologia ens afecta a tots, en gairebé qualsevol lloc i moment del dia, és un fet molt evident. De bon matí, al aixecar-nos, ja volem saber quin temps farà per decidir quina roba posar-nos, si podrem fer la bugada, però principalment ens preocupa saber la previsió per una data concreta si tenim previst algun esdeveniment laboral o personal important.

D’altra banda, l’ús de mòbils està majoritàriament estès a la nostra societat. Avui dia, tots els mòbils d’última generació incorporen alguna App d’informació meteorològica instal·lada de sèrie.

Si sumem aquesta necessitat d’informació meteorològica amb aquestes eines que ens permeten conèixer, amb un només cop d’ull, la previsió per als propers dies trobem l’explicació de l’èxit i el boom d’aquest tipus d’aplicacions així com diverses pàgines web amb previsions meteorològiques per poblacions concretes.

Aquestes aplicacions i pàgines web són relativament útils per saber el temps d’una forma simple i força general, i amb la comoditat de només haver de mirar el nostre Smartphone o Tablet. Però respondre amb precisió i a la vegada, el temps previst per milers i milers de municipis no és gens fàcil. Es tenen aproximacions, però la qualitat es ressent. Per tant, convé saber de quina manera es realitzen aquestes previsions i per què no ens podem fiar del tot.

meteo app

Com funcionen aquestes App´s?

Bàsicament, obtenen dades d’un model meteorològic de forma automàtica per a un període de temps seleccionat i les mostra de forma gràfica i comprensible per al públic.

Habitualment, cap d’elles, diu el model numèric meteorològic d’on obté les dades. Tot i això, coneixent una mica com funcionen els diferents models meteorològics, podem dir que moltes d’elles (per no dir totes) usen dades de models de resolució global disponibles a la xarxa. Principalment usen el model americà GFS (Global Forecast System), les dades del qual estan disponibles de forma gratuïta.

L’ús d’aquest tipus de model meteorològic permet fer pronòstics de llarg abast temporal (fins a 15 dies), però evidentment, sacrificant el nivell de detall i precisió. Però hi ha altres raons, que ara detallarem, per no fiar-nos massa d’aquestes aplicacions:

Darrera d’aquestes previsions automàtiques no hi ha la supervisió de cap predictor humà.

Com ja hem avançat, tant les previsions que ofereixen aquestes App’s, com les previsions generals o d’un determinat municipi que ofereixen diverses pàgines web, s’elaboren de forma automàtica, és una simple “traducció” comprensible per al públic, d’allò que diuen els diferents models meteorològics, i sense cap supervisió ni interpretació per part d’un predictor.

Aquestes aplicacions i webs utilitzen uns models molt generals que en meteorologia es coneixen com a models de resolució global. Són models de poc detall (poca resolució espacial i llarg abast temporal), que tendeixen a uniformitzar, per àmplies extensions de terreny, les diferents variables com per exemple les precipitacions, nuvolositat, la temperatura o el vent, perdent detall i distorsionant, en moltes ocasions, la previsió meteorològica final.

No són fiables en situacions meteorològiques adverses o de risc.

Les situacions meteorològiques adverses o de risc són habitualment complicades de predir. Solen ser situacions amb un marcat caràcter local i depenent del grau d’intensitat de la situació, aquestes previsions automàtiques i generalistes, producte directe dels models, no tenen la capacitat de detallar la situació com ho pot fer un tècnic especialitzat (meteoròleg/predictor).

L’orografia, el règim de vents locals, l’entorn geogràfic i d’altres factors, juguen un paper fonamental en aquest tipus de situació, i al tractar-se d’una previsió basada en un model d’escala global (de baixa resolució), tendeix a generalitzar els paràmetres i la previsió no seria del tot realista.

Tampoc són fiables en entorns de Muntanya.

En un entorn tan peculiar com és la muntanya (i molt més l’alta muntanya), on l’orografia pren un paper clau en els fenòmens meteorològics, l’ús de models de resolució global per elaborar les previsions, accentua les debilitats d’aquestes aplicacions.

Cap de les Apps usa un model de resolució suficient per donar bons resultats a la muntanya. La majoria fa ús de dades del GFS (Global Forecast System,) amb una resolució horitzontal de 50 km. Aquesta resolució és clarament insuficient per simular els processos que tenen lloc en les diverses parts d’un massís muntanyenc.

A més, des del punt de vista numèric, perquè no es produeixin inestabilitats en l’execució del model, es realitza un gran suavitzat de l’orografia. Així doncs, els fenòmens que tenen lloc en zones muntanyenques són resolts pel model de forma aproximada mitjançant fórmules anomenades parametritzacions físiques del model. Això fa que el GFS sigui de caràcter sinòptic i una vegada més, no sigui adequat per a l’estudi i modelització exhaustiu de fenòmens locals, com són els que esdevenen a les zones muntanyenques.

Encara que augmentéssim la resolució dels models, no seria suficient per fer previsions de forma automàtica en zones de muntanya. Alguns fenòmens, com la nuvolositat d’estancament, boires de vall, efecte Föhn, vents anabàtics i catabàtics i molts altres que tenen lloc en zones d’orografia escarpada no són ben detectats ni simulats pels models.

No les podem utilitzar com a termòmetre o estació meteorològica.

Molt sovint utilitzem el mòbil com si fos una estació meteorològica  amb el seu propi sensor de temperatura i donem per vàlida la temperatura que ens mostra la aplicació en un determinat moment i en una localitat concreta. Ara veurem perquè aquesta dada es errònia i com obtenen aquestes dades de temperatura (i d’altres variables) les App’s meteorològiques.

Algunes aplicacions apart d’utilitzar les dades que aporten els models meteorològics, també utilitzen les dades d’algunes estacions meteorològiques que estiguin situades prop de la localitat en la qual ens trobem. En aquests casos, encara podríem dir que aquesta dada de temperatura actual podria ser relativament  fiable (encara que no un valor real).

El problema és quan ens trobem lluny de les ciutats, ja sigui a la muntanya o en zones poc poblades, amb poques estacions meteorològiques, i l’aplicació tracta de dir-nos la temperatura que fa. L’aplicació ens mostrarà la temperatura de l’estació més propera, però en aquest cas pot estar relativament (o molt) lluny, llavors farà servir també la temperatura estimada pel model meteorològic en aquell indret.

Per tant, no serà, en cap cas, una dada real i aquesta “temperatura actual” en la majoria d’ocasions pot considerar-se com una dada errònia.


Així que per finalitzar, sempre que vulgueu saber més detalls en la previsió meteorològica, més personalització i en definitiva un millor servei, no ho dubteu! CELSIUS és la resposta. No deixeu en mans d’aquestes aplicacions el vostre temps ni els vostres diners.

+ informació
Carlos LaraPER QUÈ NO ENS PODEM FIAR MASSA DE LES APLICACIONS METEOROLÒGIQUES?

Les onades de calor – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 19:35 No comments

Bona tarda,

Avui, a la nostra secció de “La Meteo del Baix” del programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, parlem de les onades de calor i la controvèrsia sobre la seva ocurrència.

A l’estiu és força freqüent escoltar i veure a través dels diversos mitjans de comunicació que s’apropa una onada de calor. Desafortunadament, a dia d’avui no existeix una definició universal, clara i consensuada referent al que és una onada de calor.

Aquesta imprecisió en el terme dóna lloc a interpretacions subjectives del que és una onada de calor, observant-se en moltes ocasions una tendència a exagerar sobre el tema. A l’estiu és normal que faci calor i no podem parlar d’onada de calor, quan les temperatures, encara que siguin altes o fins i tot molt altes, siguin relativament habituals en el període estival.

Quina és la definició més acceptada actualment? Quins problemes ens trobem amb aquesta definició? Són gaire habituals les onades de calor? Quina ha sigut la darrera onada de calor que hem patit?

Ha sigut un plaer col·laborar amb aquest espai de divulgació meteorològica a la ràdio. Aquest és l’últim “La Meteo del Baix” al Mirall d’estiu….de moment! Potser al setembre tornem amb novetats.

Moltes gràcies per la vostra atenció!!!

 

GFSOPSP06_60_2

+ informació
Carlos LaraLes onades de calor – El mirall d’estiu