Avisos y alertas meteorológicas – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

by Carlos Lara on 18:34 hrs. No comments

Buenas tardes,

Esta mañana, en nuestra sección dedicada a la meteorología, dentro del programa “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu, hemos hablado de los avisos y las alertas meteorológicas.

Dos términos que habitualmente generan confusión y se suelen utilizar indistintamente, cuando a pesar de que sus funciones son muy similares y ambos pretenden avisar y proteger a la población, provienen de distintos entes públicos (Servicios meteorológicos oficiales en el caso de los avisos y sistemas de Protección Civil en el caso de las alertas).

No es extraño ver publicado o escuchar en diversos medios de comunicación titulares erróneos, tales como: «AEMET activa la alerta naranja este domingo por vientos de hasta 90 Km/h» 

Hemos explicado el significado de cada uno de ellos, quién los emite, qué implicaciones tiene cada uno de ellos y cómo se clasifican, entre otros aspectos.

Esperamos que os resulte interesante!

+ informació
Carlos LaraAvisos y alertas meteorológicas – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

Seguiment de la situació de sequera a Catalunya.

by Carlos Lara on 20:22 hrs. No comments

El 2015 ha sigut un dels anys més secs que es recorden a Catalunya. Aquest és el mapa de precipitació acumulada a Catalunya en tot el 2015 a partir de 170 estacions de l’SMC i 74 estacions de Meteoclimatic amb segell de qualitat destacada i sèrie continuada de dades.

Fig.1- Precipitació acumulada a Catalunya durant el 2015. Font: elaboració pròpia a patir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoclimatic.

Fig.1- Precipitació acumulada a Catalunya durant el 2015. Font: elaboració pròpia a patir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoclimatic.

 

Tot el centre, litoral, ponent, quadrant nord-est i zones del Prepirineu han registrat quantitats pluviomètriques per sota dels 500 i 400 mm. Només Pirineus i Els Ports han registrat quantitats abundants que han superat el 1.000 mm, tot i que si ho comparem amb la mitjana climàtica tan sols una discreta àrea del Pirineu occidental i Els Ports han superat, malgrat que per molt poc, la mitjana pluviomètrica anual.


Per tal d’analitzar en detall la situació, agafem com a referència l’observatori Fabra (Barcelona), amb una de les sèries de dades més antigues. Aquest anàlisi, no obstant, es extrapolable a molts punts del litoral i prelitoral central i de Girona, Catalunya central i ponent, on trobem les zones més afectades per aquesta situació de sequera.

Fig.2- Comparativa entre la precipitació mensual del 2015 i la precipitació mitjana mensual del període 1970-2000

Fig.2- Comparativa entre la precipitació mensual del 2015 i la precipitació mitjana mensual del període 1970-2000.

 
  • El 2015 va ser l’any més sec des de 1878 a l’Observatori Fabra. Per trobar un any més sec cal anar fins a 1878, llavors van ploure només 329 l/m2 a la ciutat de Barcelona.
  • Durant tots els mesos de l’any, excepte a l’agost, la precipitació va quedar per sota de la mitjana climàtica.
  • La precipitació anual va ser de 332 mm, mentre que la mitjana anual és de 651,5 mm, per tant, només ha caigut la meitat respecte a la mitjana climàtica, un 51%, concretament.
  • A dia d’avui ja són 90 dies sense precipitació o precipitació inferior a 1mm, superant l’anterior ratxa seca a l’Observatori Fabra, que datava de 1928.

La sequera pluviomètrica es pot avaluar utilitzant diversos índexs. Un dels més àmpliament utilitzats és l’índex SPI (de l’anglès Standardized Precipitation Index), també conegut com a Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori i per a una varietat d’escales temporals. Els intervals més llargs (superiors a 12 mesos) aporten informació sobre l’estat de les aigües subterrànies, dels cursos d’aigua i de l’emmagatzematge d’aigua als embassaments. Per contra, els intervals més curts (inferiors a 9 mesos) són útils per a estimar la humitat del sòl, aspecte molt important per a l’agricultura i els boscos, i responen de manera immediata a la presència o absència de precipitacions.

L’índex de Precipitació Estàndard (IPE) és un valor numèric que representa el nombre de desviacions estàndard de la precipitació caiguda durant un determinat període de temps, respecte de la mitjana.

Al valor mitjà del IPE per a un lloc determinat i el període designat se li atorga un valor igual a 0. El valor positiu del IPE indica una precipitació superior a la mitjana, i el negatiu una precipitació inferior.

Com que està normalitzat, permet fer una gradació de l’anomalia de la precipitació per a un període determinat (normal, lleugerament sec/humit, extremadament sec/humit o excepcionalment sec/humit) en funció del signe (positiu o negatiu) i el valor absolut del IPE.

Es considera que un període de sequera pluviomètrica es produeix sempre que el IPE presenti una seqüència contínua de valors negatius iguals o inferiors a -1, i no es considera com finalitzat fins que el valor torna a aconseguir un valor positiu.

Les àrees de Recerca i Modelització i de Climatologia (SMC) elaboren mensualment els mapes d’IPE per a Catalunya per als intervals de 6, 9, 12 i 24 mesos. Aquest son els últims publicats:

 

Per a la correcta interpretació de la cartografia es pot seguir aquest esquema:

  • > 2.5, condicions d’humitat excepcional
  • 0 a 2.5, condicions d’humitat extrema
  • 2 a 2.0, condicions d’humitat forta
  • 0 a 1.5, condicions d’humitat moderada
  • 0 a -1.0, condicions de normalitat
  • -1.0 a -1.5, condicions de sequera moderada
  • -1.5 a -2.0, condicions de sequera forta
  • -2.0 a -2.5, condicions de sequera extrema
  • <-2.5, condicions de sequera excepcional

 

Els valors IPE a les zones comentades anteriorment (litoral i prelitoral central, de Girona i plana de Lleida) durant els últims dotze mesos superen àmpliament el valor de -2,5 que indica una situació de SEQUERA EXCEPCIONAL.

+ informació
Carlos LaraSeguiment de la situació de sequera a Catalunya.