Les onades de calor – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 19:35 hrs. No comments

Bona tarda,

Avui, a la nostra secció de «La Meteo del Baix» del programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, parlem de les onades de calor i la controvèrsia sobre la seva ocurrència.

A l’estiu és força freqüent escoltar i veure a través dels diversos mitjans de comunicació que s’apropa una onada de calor. Desafortunadament, a dia d’avui no existeix una definició universal, clara i consensuada referent al que és una onada de calor.

Aquesta imprecisió en el terme dóna lloc a interpretacions subjectives del que és una onada de calor, observant-se en moltes ocasions una tendència a exagerar sobre el tema. A l’estiu és normal que faci calor i no podem parlar d’onada de calor, quan les temperatures, encara que siguin altes o fins i tot molt altes, siguin relativament habituals en el període estival.

Quina és la definició més acceptada actualment? Quins problemes ens trobem amb aquesta definició? Són gaire habituals les onades de calor? Quina ha sigut la darrera onada de calor que hem patit?

Ha sigut un plaer col·laborar amb aquest espai de divulgació meteorològica a la ràdio. Aquest és l’últim «La Meteo del Baix» al Mirall d’estiu….de moment! Potser al setembre tornem amb novetats.

Moltes gràcies per la vostra atenció!!!

 

GFSOPSP06_60_2

+ informació
Carlos LaraLes onades de calor – El mirall d’estiu

Les nits tropicals – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 17:56 hrs. No comments

Bona tarda,

Estem a l’estiu i la calor apreta de valent. Durant el día fa calor, molta calor, però és quan arriba la nit quan pitjor ho portem ja que no aconseguim descansar i dormir tota la nit, donem voltes, ens aixequem, dutxa freda, tornem al llit, més voltes i així tota la nit i en moltes ocasions, durant molts dies seguits.

Avui, a la nostra secció de «La Meteo del Baix» del programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, parlem de les nits tropicals i de quina forma ens afecten a l’hora de conciliar la son.

Què són les nits tropicals? D’on ve aquest nom? Només es té en compte la temperatura? Són exclusives de l’estiu? Quina mitja de nits tropicals tenim a la nostra zona?

0b73aab918490411b52b1bb8722a1034

+ informació
Carlos LaraLes nits tropicals – El mirall d’estiu

La Marinada – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 21:17 hrs. No comments

Bona nit,

Avui, a la nostra secció de «La Meteo del Baix» del programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, parlem del vent de Marinada.

Què és? Quin és el seu origen i el seu mecanisme? Quan bufa amb més força? A quines zones? Quines ratxes de vent pot assolir?

marinada

Esperem que us agradi i sigui del vostre interès!!!!

La propera setmana tornarem amb més meteo a la ràdio.

+ informació
Carlos LaraLa Marinada – El mirall d’estiu

Les tempestes – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 09:10 hrs. No comments

Bon dia,

Dilluns va començar la nostra col·laboració setmanal al programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu.

Una gran oportunitat per poder parlar sobre meteorologia i no només fent previsions, com és habitual, sinó en un espai divulgatiu on tractarem alguns dels fenòmens típics de l’estiu al nostre territori. Molt agraïts a Ràdio Sant Feliu per aquesta oportunitat i per la seva “valent” aposta.

Aquesta setmana, per començar, hem parlat de les tempestes d’estiu. Què són? Com es formen? Quan són més habituals? Quines fases té una tempesta? Com es produeixen els llamps?

Esperem que us agradi i sigui del vostre interès!!!!

+ informació
Carlos LaraLes tempestes – El mirall d’estiu

Presentació de Celsius – «El Mirall» de Ràdio Sant Feliu

by Carlos Lara on 13:34 hrs. No comments

Bona tarda,

Aquesta és l’entrevista que ens van realitzar ahir (16-02-16) a Ràdio Sant Feliu, en la que tant l’Alan com el Carlos van presentar Celsius al públic dins l’espai d’emprenedoria del programa «El Mirall«.


Alan Alguacil (esquerra) i Carlos Lara (dreta) als estudis de Ràdio Sant Feliu.

Alan Alguacil (esquerra) i Carlos Lara (dreta) als estudis de Ràdio Sant Feliu.

Us deixem també l’enllaç al podcast complet per si voleu escoltar la resta del programa. Podcast «El Mirall» – 16-02-16

 

Volem agrair tant a la Maria Roda (productora), la Sílvia Guillén (presentadora i directora) com a la Txell Pedreño (coordinadora del centre Yuzz de Sant Feliu de Llobregat) l’oportunitat que ens han brindat de presentar el nostre projecte públicament a la ràdio, així com l’excel·lent tracte rebut.

Moltes gràcies.

+ informació
Carlos LaraPresentació de Celsius – «El Mirall» de Ràdio Sant Feliu

Seguiment de la situació de sequera a Catalunya.

by Carlos Lara on 20:22 hrs. No comments

El 2015 ha sigut un dels anys més secs que es recorden a Catalunya. Aquest és el mapa de precipitació acumulada a Catalunya en tot el 2015 a partir de 170 estacions de l’SMC i 74 estacions de Meteoclimatic amb segell de qualitat destacada i sèrie continuada de dades.

Fig.1- Precipitació acumulada a Catalunya durant el 2015. Font: elaboració pròpia a patir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoclimatic.

Fig.1- Precipitació acumulada a Catalunya durant el 2015. Font: elaboració pròpia a patir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoclimatic.

 

Tot el centre, litoral, ponent, quadrant nord-est i zones del Prepirineu han registrat quantitats pluviomètriques per sota dels 500 i 400 mm. Només Pirineus i Els Ports han registrat quantitats abundants que han superat el 1.000 mm, tot i que si ho comparem amb la mitjana climàtica tan sols una discreta àrea del Pirineu occidental i Els Ports han superat, malgrat que per molt poc, la mitjana pluviomètrica anual.


Per tal d’analitzar en detall la situació, agafem com a referència l’observatori Fabra (Barcelona), amb una de les sèries de dades més antigues. Aquest anàlisi, no obstant, es extrapolable a molts punts del litoral i prelitoral central i de Girona, Catalunya central i ponent, on trobem les zones més afectades per aquesta situació de sequera.

Fig.2- Comparativa entre la precipitació mensual del 2015 i la precipitació mitjana mensual del període 1970-2000

Fig.2- Comparativa entre la precipitació mensual del 2015 i la precipitació mitjana mensual del període 1970-2000.

 
  • El 2015 va ser l’any més sec des de 1878 a l’Observatori Fabra. Per trobar un any més sec cal anar fins a 1878, llavors van ploure només 329 l/m2 a la ciutat de Barcelona.
  • Durant tots els mesos de l’any, excepte a l’agost, la precipitació va quedar per sota de la mitjana climàtica.
  • La precipitació anual va ser de 332 mm, mentre que la mitjana anual és de 651,5 mm, per tant, només ha caigut la meitat respecte a la mitjana climàtica, un 51%, concretament.
  • A dia d’avui ja són 90 dies sense precipitació o precipitació inferior a 1mm, superant l’anterior ratxa seca a l’Observatori Fabra, que datava de 1928.

La sequera pluviomètrica es pot avaluar utilitzant diversos índexs. Un dels més àmpliament utilitzats és l’índex SPI (de l’anglès Standardized Precipitation Index), també conegut com a Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori i per a una varietat d’escales temporals. Els intervals més llargs (superiors a 12 mesos) aporten informació sobre l’estat de les aigües subterrànies, dels cursos d’aigua i de l’emmagatzematge d’aigua als embassaments. Per contra, els intervals més curts (inferiors a 9 mesos) són útils per a estimar la humitat del sòl, aspecte molt important per a l’agricultura i els boscos, i responen de manera immediata a la presència o absència de precipitacions.

L’índex de Precipitació Estàndard (IPE) és un valor numèric que representa el nombre de desviacions estàndard de la precipitació caiguda durant un determinat període de temps, respecte de la mitjana.

Al valor mitjà del IPE per a un lloc determinat i el període designat se li atorga un valor igual a 0. El valor positiu del IPE indica una precipitació superior a la mitjana, i el negatiu una precipitació inferior.

Com que està normalitzat, permet fer una gradació de l’anomalia de la precipitació per a un període determinat (normal, lleugerament sec/humit, extremadament sec/humit o excepcionalment sec/humit) en funció del signe (positiu o negatiu) i el valor absolut del IPE.

Es considera que un període de sequera pluviomètrica es produeix sempre que el IPE presenti una seqüència contínua de valors negatius iguals o inferiors a -1, i no es considera com finalitzat fins que el valor torna a aconseguir un valor positiu.

Les àrees de Recerca i Modelització i de Climatologia (SMC) elaboren mensualment els mapes d’IPE per a Catalunya per als intervals de 6, 9, 12 i 24 mesos. Aquest son els últims publicats:

 

Per a la correcta interpretació de la cartografia es pot seguir aquest esquema:

  • > 2.5, condicions d’humitat excepcional
  • 0 a 2.5, condicions d’humitat extrema
  • 2 a 2.0, condicions d’humitat forta
  • 0 a 1.5, condicions d’humitat moderada
  • 0 a -1.0, condicions de normalitat
  • -1.0 a -1.5, condicions de sequera moderada
  • -1.5 a -2.0, condicions de sequera forta
  • -2.0 a -2.5, condicions de sequera extrema
  • <-2.5, condicions de sequera excepcional

 

Els valors IPE a les zones comentades anteriorment (litoral i prelitoral central, de Girona i plana de Lleida) durant els últims dotze mesos superen àmpliament el valor de -2,5 que indica una situació de SEQUERA EXCEPCIONAL.

+ informació
Carlos LaraSeguiment de la situació de sequera a Catalunya.