SETMANA DELS BARBUTS

by Carlos Lara on 22:08 No comments

Entrem a la setmana dels barbuts.

Aquesta setmana és la coneguda com “Setmana del barbuts” que sol associar-se, comunament, a la setmana més freda de l’any. El nom prové de les barbes llargues i espesses, abric natural per protegir-se del fred, que tenen diversos sants que celebren la seva onomàstica en el decurs d’aquesta setmana:

  • Sant Hilari: 13 de gener.
  • Sant Maür i Sant Pau Ermità: 15 de gener.
  • Sant Antoni Abat: 17 de gener.

Sol allargar-se també fins a:

  • Sant Fructuós: 21 de gener.
  • Sant Vicenç: 22 de gener.
Sants Barbuts

Sants Barbuts

 

Des del punt de vista climàtic, és a dir, amb anàlisi de més de 30 anys, gener és el mes més fred a Catalunya i concretament la setmana del 15 de gener solen registrar-se les temperatures més baixes de l’any. Això justifica que en meteorologia popular parlem d’aquesta setmana com “la setmana dels barbuts”, la més freda de l’any, igual que a l’estiu trobem la canícula (15 juliol – 15 agost) com a període més càlid de l’any.

No obstant, això no vol dir que cada hivern aquests deu dies entre el 10 i el 20 de gener siguin els més freds, però sí que amb el pas dels anys s’ha pogut comprovar que és el període en el que més vegades s’han produït els dies més freds de l’hivern.

Aquestes són algunes “dites populars” catalanes referents a la “setmana dels barbuts”:

  • La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts.
  • Pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.
  • Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa.
  • Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni.
  • Per Sant Sebastià, fa un fred que no es pot aguantar.
  • Si plou per Sant Pau, hivern adéu-siau; i si fa sol, ve un hivern nou.

Com es presenta aquest any la setmana dels barbuts? Contacteu amb nosaltres i us ho expliquem amb tot detall.

+ informació
Carlos LaraSETMANA DELS BARBUTS

Finalitza la temporada 2017 d’huracans a l’Atlàntic

by Carlos Lara on 11:22 No comments

El passat 30 de novembre va finalitzar oficialment la temporada d’huracans a l’Atlàntic. Però, què són els huracans? Quants n’hi ha hagut a l’oceà Atlàntic des de principis del segle XX? Quin va ser l’any amb major activitat d’huracans? Qui els hi posa nom? Seguidament ho expliquem en aquest post.

Imatge de satèl·lit de l’huracà Katrina (28-08-2005)


DEFINICIÓ:

Un huracà és el nom que reben els ciclons tropicals que s’originen a l’Atlàntic i nord-est del Pacífic. Al sud-est d’Àsia s’anomenen tifons, per tant, l’únic en què es diferencien és amb el nom. Els huracans són formacions atmosfèriques de baixes pressions que van acompanyats de forts vents i intenses pluges.

CARACTERÍSTIQUES:

– Formació a latituds entre els 5 i 20 graus.

– S’originen a superfícies oceàniques amb temperatura superior als 26,5 ºC als primers 50 metres de profunditat.

– Pressió atmosfèrica central inferior a 950 hPa.

– Nuvolositat convectiva (cúmuls i cumulonimbus).

– Vents superiors a 119 km/h.

– Distinció en cinc categories segons la intensitat dels vents, sent categoria 1 la més baixa i categoria 5 la més forta. Els huracans de categoria superior son els de 3, 4 i 5.

DENOMINACIÓ DELS HURACANS:

El Centre Nacional d’Huracans és l’encarregat de posar nom als huracans. S’alternen noms masculins i femenins, i s’utilitzen totes les lletres de l’abecedari en ordre menys les lletres Q, U, X, Y, Z, que no es fan servir. Si s’arriba a l’W i continuen els huracans, s’utilitza l’alfabet grec, denominant simplement l’huracà per la lletra (huracà Alpha, huracà Beta, etc.). Els noms es repeteixen cada cinc anys.

Si un huracà és molt destructiu es deixa d’utilitzar el nom corresponent, per tant, no tornarem a veure un Mitch o Katrina, per exemple. Antigament, als huracans se’ls posava noms de festivitats que es celebraven coincidint amb el pas d’aquests.

DADES CURIOSES:

– Huracans registrats a l’Atlàntic des de 1910 fins a dia d’avui: 619, dels quals 260 són de categoria superior (42% respecte el total).

– Any amb més huracans: 2005, amb un total de 15, dels quals set van ser de categoria superior (46% respecte el total d’aquell any).

– Màxima velocitat de vent: 306 km/h (huracà Kamile, 1969).

– Menor pressió atmosfèrica: 882 hPa (huracà Wilma, 2005).

– Major diàmetre: 1.480 km (Huracà Igor, 2010).

– Major temps actiu: 28 dies (Huracà Ginger, 1971).

– Trajectòria a latitud més elevada: 63 graus nord (Huracà Faith, 1966). Les latituds habituals són entre 5 i 20 graus nord.

– Trajectòria a longitud més baixa: 13 graus oest (Huracà Ophelia, 2017). Les longituds habituals són entre 65 i 110 graus oest.

– Més danys materials: 108 mil milions de dòlars (Huracà Katrina, 2005).

– Més pèrdues humanes: 22.000 morts (Huracà Saint Caillixtus, 1780).

+ informació
Carlos LaraFinalitza la temporada 2017 d’huracans a l’Atlàntic

Seguiment de la situació de sequera a Catalunya (2016)

by Carlos Lara on 18:16 No comments

Continuant amb la tendència dels últims anys, podem qualificar l’any 2016, de forma molt generalitzada, com a un any sec a Catalunya. Si bé alguns indrets han presentat registres òptims, la majoria han acabat amb acumulacions per sota de la mitjana.

Seguidament es mostra el mapa de precipitació acumulada a Catalunya en tot el 2016 a partir de 181 estacions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i 129 estacions de Meteoclimatic amb segell de qualitat destacada i sèrie continuada de dades.

Fig.1- Precipitació acumulada a Catalunya durant el 2016. Font: elaboració pròpia a partir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoclimatic.

 

La precipitació menys abundant la trobem a ponent i punts del litoral sud, amb quantitats de pluja per sota dels 400 mm. Els àmbits que més pluja han registrat han sigut el Pirineu i punts del Prepirineu Oriental, on s’han superat els 1.000 mm. Si comparem les precipitacions caigudes amb la mitjana climàtica, tan sols alguns indrets de l’Alt Urgell, Pallars Sobirà i Segrià han registrat pluges lleugerament dins de la mitjana.

Per tal d’analitzar en detall la situació, agafem com a referència l’observatori Fabra (Barcelona), amb una de les sèries de dades més antigues. Aquest anàlisi, no obstant, es extrapolable a molts punts del litoral i prelitoral central i de Girona, Catalunya central i ponent, on trobem les zones més afectades per aquesta situació de sequera.

 

Fig.2- Comparativa entre la precipitació mensual del 2015 i la precipitació mitjana mensual del període 1970-2000. Font: elaboració pròpia a partir del web de l’Observatori Fabra.

 

  • El 2016 ha sigut un dels anys més secs de la darrera dècada. Els anys 2012 i 2006 estan per sota, però només amb uns pocs litres de diferència.
  • Només en tres mesos, febrer, abril i setembre, la precipitació ha quedat per sobre de la mitjana.
  • La precipitació anual va ser de 480,2 mm, mentre que la mitjana anual és de 651,5 mm, per tant, només ha caigut poc més del 70% respecte a la mitjana climàtica.

 

En un context d’anys on la precipitació acostuma a estar en torn a la seva mitjana, el fet de què es registri el 70% del que tindria que caure seria anecdòtic i no gaire destacable, però tenint en compte el règim pluviomètric dels últims anys, aquestes dades són importants, evidenciant una clara dinàmica de sequera.

Com ja hem comentat en altres ocasions, la sequera es pot avaluar utilitzant diversos índexs. Un dels més àmpliament utilitzats és l’índex SPI (de l’anglès Standardized Precipitation Index), també conegut com a Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori i per a una varietat d’escales temporals

L’IPE és un valor numèric que representa el nombre de desviacions estàndard de la precipitació caiguda durant un determinat període de temps, respecte de la mitjana. Al valor mitjà de l’IPE per a un lloc determinat i el període designat se li atorga un valor igual a 0. El valor positiu de l’IPE indica una precipitació superior a la mitjana, i el negatiu una precipitació inferior.

Fig.3- Índex de precipitació estàndard des del febrer de 2015 fins al gener de 2017. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

 

En aquest mapa es pot contemplar l’IPE resultant entre el febrer de 2015 i el gener de 2016. Només algunes zones pirinenques i punts del Prepirineu presenten condicions de normalitat i d’humitat moderada, és a dir, en aquets indrets el sòl i la vegetació, entre d’altres, no pateixen sequera. En canvi, a tota la resta predominen les condicions de sequera forta i extrema. Tanmateix, punts de la plana de Lleida i bona part de la Regió Metropolitana de Barcelona (en aquest últim punt és, a més, l’àrea més poblada), presenten una situació de sequera excepcional.

En el següent enllaç: “Seguiment de la situació de sequera a Catalunya (2015).” trobareu l’anàlisi de la situació de sequera a Catalunya (any 2015) que vam publicar l’any passat.

+ informació
Carlos LaraSeguiment de la situació de sequera a Catalunya (2016)

Les onades de calor – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 19:35 No comments

Bona tarda,

Avui, a la nostra secció de “La Meteo del Baix” del programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, parlem de les onades de calor i la controvèrsia sobre la seva ocurrència.

A l’estiu és força freqüent escoltar i veure a través dels diversos mitjans de comunicació que s’apropa una onada de calor. Desafortunadament, a dia d’avui no existeix una definició universal, clara i consensuada referent al que és una onada de calor.

Aquesta imprecisió en el terme dóna lloc a interpretacions subjectives del que és una onada de calor, observant-se en moltes ocasions una tendència a exagerar sobre el tema. A l’estiu és normal que faci calor i no podem parlar d’onada de calor, quan les temperatures, encara que siguin altes o fins i tot molt altes, siguin relativament habituals en el període estival.

Quina és la definició més acceptada actualment? Quins problemes ens trobem amb aquesta definició? Són gaire habituals les onades de calor? Quina ha sigut la darrera onada de calor que hem patit?

Ha sigut un plaer col·laborar amb aquest espai de divulgació meteorològica a la ràdio. Aquest és l’últim “La Meteo del Baix” al Mirall d’estiu….de moment! Potser al setembre tornem amb novetats.

Moltes gràcies per la vostra atenció!!!

 

GFSOPSP06_60_2

+ informació
Carlos LaraLes onades de calor – El mirall d’estiu

Les nits tropicals – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 17:56 No comments

Bona tarda,

Estem a l’estiu i la calor apreta de valent. Durant el día fa calor, molta calor, però és quan arriba la nit quan pitjor ho portem ja que no aconseguim descansar i dormir tota la nit, donem voltes, ens aixequem, dutxa freda, tornem al llit, més voltes i així tota la nit i en moltes ocasions, durant molts dies seguits.

Avui, a la nostra secció de “La Meteo del Baix” del programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, parlem de les nits tropicals i de quina forma ens afecten a l’hora de conciliar la son.

Què són les nits tropicals? D’on ve aquest nom? Només es té en compte la temperatura? Són exclusives de l’estiu? Quina mitja de nits tropicals tenim a la nostra zona?

0b73aab918490411b52b1bb8722a1034

+ informació
Carlos LaraLes nits tropicals – El mirall d’estiu

La Marinada – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 21:17 No comments

Bona nit,

Avui, a la nostra secció de “La Meteo del Baix” del programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, parlem del vent de Marinada.

Què és? Quin és el seu origen i el seu mecanisme? Quan bufa amb més força? A quines zones? Quines ratxes de vent pot assolir?

marinada

Esperem que us agradi i sigui del vostre interès!!!!

La propera setmana tornarem amb més meteo a la ràdio.

+ informació
Carlos LaraLa Marinada – El mirall d’estiu

Les tempestes – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 09:10 No comments

Bon dia,

Dilluns va començar la nostra col·laboració setmanal al programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu.

Una gran oportunitat per poder parlar sobre meteorologia i no només fent previsions, com és habitual, sinó en un espai divulgatiu on tractarem alguns dels fenòmens típics de l’estiu al nostre territori. Molt agraïts a Ràdio Sant Feliu per aquesta oportunitat i per la seva “valent” aposta.

Aquesta setmana, per començar, hem parlat de les tempestes d’estiu. Què són? Com es formen? Quan són més habituals? Quines fases té una tempesta? Com es produeixen els llamps?

Esperem que us agradi i sigui del vostre interès!!!!

+ informació
Carlos LaraLes tempestes – El mirall d’estiu