PER QUÈ NO ENS PODEM FIAR MASSA DE LES APLICACIONS METEOROLÒGIQUES?

by Carlos Lara on 20:34 No comments

Que la meteorologia ens afecta a tots, en gairebé qualsevol lloc i moment del dia, és un fet molt evident. De bon matí, al aixecar-nos, ja volem saber quin temps farà per decidir quina roba posar-nos, si podrem fer la bugada, però principalment ens preocupa saber la previsió per una data concreta si tenim previst algun esdeveniment laboral o personal important.

D’altra banda, l’ús de mòbils està majoritàriament estès a la nostra societat. Avui dia, tots els mòbils d’última generació incorporen alguna App d’informació meteorològica instal·lada de sèrie.

Si sumem aquesta necessitat d’informació meteorològica amb aquestes eines que ens permeten conèixer, amb un només cop d’ull, la previsió per als propers dies trobem l’explicació de l’èxit i el boom d’aquest tipus d’aplicacions així com diverses pàgines web amb previsions meteorològiques per poblacions concretes.

Aquestes aplicacions i pàgines web són relativament útils per saber el temps d’una forma simple i força general, i amb la comoditat de només haver de mirar el nostre Smartphone o Tablet. Però respondre amb precisió i a la vegada, el temps previst per milers i milers de municipis no és gens fàcil. Es tenen aproximacions, però la qualitat es ressent. Per tant, convé saber de quina manera es realitzen aquestes previsions i per què no ens podem fiar del tot.

meteo app

Com funcionen aquestes App´s?

Bàsicament, obtenen dades d’un model meteorològic de forma automàtica per a un període de temps seleccionat i les mostra de forma gràfica i comprensible per al públic.

Habitualment, cap d’elles, diu el model numèric meteorològic d’on obté les dades. Tot i això, coneixent una mica com funcionen els diferents models meteorològics, podem dir que moltes d’elles (per no dir totes) usen dades de models de resolució global disponibles a la xarxa. Principalment usen el model americà GFS (Global Forecast System), les dades del qual estan disponibles de forma gratuïta.

L’ús d’aquest tipus de model meteorològic permet fer pronòstics de llarg abast temporal (fins a 15 dies), però evidentment, sacrificant el nivell de detall i precisió. Però hi ha altres raons, que ara detallarem, per no fiar-nos massa d’aquestes aplicacions:

Darrera d’aquestes previsions automàtiques no hi ha la supervisió de cap predictor humà.

Com ja hem avançat, tant les previsions que ofereixen aquestes App’s, com les previsions generals o d’un determinat municipi que ofereixen diverses pàgines web, s’elaboren de forma automàtica, és una simple “traducció” comprensible per al públic, d’allò que diuen els diferents models meteorològics, i sense cap supervisió ni interpretació per part d’un predictor.

Aquestes aplicacions i webs utilitzen uns models molt generals que en meteorologia es coneixen com a models de resolució global. Són models de poc detall (poca resolució espacial i llarg abast temporal), que tendeixen a uniformitzar, per àmplies extensions de terreny, les diferents variables com per exemple les precipitacions, nuvolositat, la temperatura o el vent, perdent detall i distorsionant, en moltes ocasions, la previsió meteorològica final.

No són fiables en situacions meteorològiques adverses o de risc.

Les situacions meteorològiques adverses o de risc són habitualment complicades de predir. Solen ser situacions amb un marcat caràcter local i depenent del grau d’intensitat de la situació, aquestes previsions automàtiques i generalistes, producte directe dels models, no tenen la capacitat de detallar la situació com ho pot fer un tècnic especialitzat (meteoròleg/predictor).

L’orografia, el règim de vents locals, l’entorn geogràfic i d’altres factors, juguen un paper fonamental en aquest tipus de situació, i al tractar-se d’una previsió basada en un model d’escala global (de baixa resolució), tendeix a generalitzar els paràmetres i la previsió no seria del tot realista.

Tampoc són fiables en entorns de Muntanya.

En un entorn tan peculiar com és la muntanya (i molt més l’alta muntanya), on l’orografia pren un paper clau en els fenòmens meteorològics, l’ús de models de resolució global per elaborar les previsions, accentua les debilitats d’aquestes aplicacions.

Cap de les Apps usa un model de resolució suficient per donar bons resultats a la muntanya. La majoria fa ús de dades del GFS (Global Forecast System,) amb una resolució horitzontal de 50 km. Aquesta resolució és clarament insuficient per simular els processos que tenen lloc en les diverses parts d’un massís muntanyenc.

A més, des del punt de vista numèric, perquè no es produeixin inestabilitats en l’execució del model, es realitza un gran suavitzat de l’orografia. Així doncs, els fenòmens que tenen lloc en zones muntanyenques són resolts pel model de forma aproximada mitjançant fórmules anomenades parametritzacions físiques del model. Això fa que el GFS sigui de caràcter sinòptic i una vegada més, no sigui adequat per a l’estudi i modelització exhaustiu de fenòmens locals, com són els que esdevenen a les zones muntanyenques.

Encara que augmentéssim la resolució dels models, no seria suficient per fer previsions de forma automàtica en zones de muntanya. Alguns fenòmens, com la nuvolositat d’estancament, boires de vall, efecte Föhn, vents anabàtics i catabàtics i molts altres que tenen lloc en zones d’orografia escarpada no són ben detectats ni simulats pels models.

No les podem utilitzar com a termòmetre o estació meteorològica.

Molt sovint utilitzem el mòbil com si fos una estació meteorològica  amb el seu propi sensor de temperatura i donem per vàlida la temperatura que ens mostra la aplicació en un determinat moment i en una localitat concreta. Ara veurem perquè aquesta dada es errònia i com obtenen aquestes dades de temperatura (i d’altres variables) les App’s meteorològiques.

Algunes aplicacions apart d’utilitzar les dades que aporten els models meteorològics, també utilitzen les dades d’algunes estacions meteorològiques que estiguin situades prop de la localitat en la qual ens trobem. En aquests casos, encara podríem dir que aquesta dada de temperatura actual podria ser relativament  fiable (encara que no un valor real).

El problema és quan ens trobem lluny de les ciutats, ja sigui a la muntanya o en zones poc poblades, amb poques estacions meteorològiques, i l’aplicació tracta de dir-nos la temperatura que fa. L’aplicació ens mostrarà la temperatura de l’estació més propera, però en aquest cas pot estar relativament (o molt) lluny, llavors farà servir també la temperatura estimada pel model meteorològic en aquell indret.

Per tant, no serà, en cap cas, una dada real i aquesta “temperatura actual” en la majoria d’ocasions pot considerar-se com una dada errònia.


Així que per finalitzar, sempre que vulgueu saber més detalls en la previsió meteorològica, més personalització i en definitiva un millor servei, no ho dubteu! CELSIUS és la resposta. No deixeu en mans d’aquestes aplicacions el vostre temps ni els vostres diners.

+ informació
Carlos LaraPER QUÈ NO ENS PODEM FIAR MASSA DE LES APLICACIONS METEOROLÒGIQUES?

Les onades de calor – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 19:35 No comments

Bona tarda,

Avui, a la nostra secció de “La Meteo del Baix” del programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, parlem de les onades de calor i la controvèrsia sobre la seva ocurrència.

A l’estiu és força freqüent escoltar i veure a través dels diversos mitjans de comunicació que s’apropa una onada de calor. Desafortunadament, a dia d’avui no existeix una definició universal, clara i consensuada referent al que és una onada de calor.

Aquesta imprecisió en el terme dóna lloc a interpretacions subjectives del que és una onada de calor, observant-se en moltes ocasions una tendència a exagerar sobre el tema. A l’estiu és normal que faci calor i no podem parlar d’onada de calor, quan les temperatures, encara que siguin altes o fins i tot molt altes, siguin relativament habituals en el període estival.

Quina és la definició més acceptada actualment? Quins problemes ens trobem amb aquesta definició? Són gaire habituals les onades de calor? Quina ha sigut la darrera onada de calor que hem patit?

Ha sigut un plaer col·laborar amb aquest espai de divulgació meteorològica a la ràdio. Aquest és l’últim “La Meteo del Baix” al Mirall d’estiu….de moment! Potser al setembre tornem amb novetats.

Moltes gràcies per la vostra atenció!!!

 

GFSOPSP06_60_2

+ informació
Carlos LaraLes onades de calor – El mirall d’estiu

Les nits tropicals – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 17:56 No comments

Bona tarda,

Estem a l’estiu i la calor apreta de valent. Durant el día fa calor, molta calor, però és quan arriba la nit quan pitjor ho portem ja que no aconseguim descansar i dormir tota la nit, donem voltes, ens aixequem, dutxa freda, tornem al llit, més voltes i així tota la nit i en moltes ocasions, durant molts dies seguits.

Avui, a la nostra secció de “La Meteo del Baix” del programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, parlem de les nits tropicals i de quina forma ens afecten a l’hora de conciliar la son.

Què són les nits tropicals? D’on ve aquest nom? Només es té en compte la temperatura? Són exclusives de l’estiu? Quina mitja de nits tropicals tenim a la nostra zona?

0b73aab918490411b52b1bb8722a1034

+ informació
Carlos LaraLes nits tropicals – El mirall d’estiu

La Marinada – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 21:17 No comments

Bona nit,

Avui, a la nostra secció de “La Meteo del Baix” del programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu, parlem del vent de Marinada.

Què és? Quin és el seu origen i el seu mecanisme? Quan bufa amb més força? A quines zones? Quines ratxes de vent pot assolir?

marinada

Esperem que us agradi i sigui del vostre interès!!!!

La propera setmana tornarem amb més meteo a la ràdio.

+ informació
Carlos LaraLa Marinada – El mirall d’estiu

Les tempestes – El mirall d’estiu

by Carlos Lara on 09:10 No comments

Bon dia,

Dilluns va començar la nostra col·laboració setmanal al programa “El mirall d’estiu” de Ràdio Sant Feliu.

Una gran oportunitat per poder parlar sobre meteorologia i no només fent previsions, com és habitual, sinó en un espai divulgatiu on tractarem alguns dels fenòmens típics de l’estiu al nostre territori. Molt agraïts a Ràdio Sant Feliu per aquesta oportunitat i per la seva “valent” aposta.

Aquesta setmana, per començar, hem parlat de les tempestes d’estiu. Què són? Com es formen? Quan són més habituals? Quines fases té una tempesta? Com es produeixen els llamps?

Esperem que us agradi i sigui del vostre interès!!!!

+ informació
Carlos LaraLes tempestes – El mirall d’estiu

Presentació de Celsius – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

by Carlos Lara on 13:34 No comments

Bona tarda,

Aquesta és l’entrevista que ens van realitzar ahir (16-02-16) a Ràdio Sant Feliu, en la que tant l’Alan com el Carlos van presentar Celsius al públic dins l’espai d’emprenedoria del programa “El Mirall“.


Alan Alguacil (esquerra) i Carlos Lara (dreta) als estudis de Ràdio Sant Feliu.

Alan Alguacil (esquerra) i Carlos Lara (dreta) als estudis de Ràdio Sant Feliu.

Us deixem també l’enllaç al podcast complet per si voleu escoltar la resta del programa. Podcast “El Mirall” – 16-02-16

 

Volem agrair tant a la Maria Roda (productora), la Sílvia Guillén (presentadora i directora) com a la Txell Pedreño (coordinadora del centre Yuzz de Sant Feliu de Llobregat) l’oportunitat que ens han brindat de presentar el nostre projecte públicament a la ràdio, així com l’excel·lent tracte rebut.

Moltes gràcies.

+ informació
Carlos LaraPresentació de Celsius – “El Mirall” de Ràdio Sant Feliu

Seguiment de la situació de sequera a Catalunya.

by Carlos Lara on 20:22 No comments

El 2015 ha sigut un dels anys més secs que es recorden a Catalunya. Aquest és el mapa de precipitació acumulada a Catalunya en tot el 2015 a partir de 170 estacions de l’SMC i 74 estacions de Meteoclimatic amb segell de qualitat destacada i sèrie continuada de dades.

Fig.1- Precipitació acumulada a Catalunya durant el 2015. Font: elaboració pròpia a patir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoclimatic.

Fig.1- Precipitació acumulada a Catalunya durant el 2015. Font: elaboració pròpia a patir d’estacions del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoclimatic.

 

Tot el centre, litoral, ponent, quadrant nord-est i zones del Prepirineu han registrat quantitats pluviomètriques per sota dels 500 i 400 mm. Només Pirineus i Els Ports han registrat quantitats abundants que han superat el 1.000 mm, tot i que si ho comparem amb la mitjana climàtica tan sols una discreta àrea del Pirineu occidental i Els Ports han superat, malgrat que per molt poc, la mitjana pluviomètrica anual.


Per tal d’analitzar en detall la situació, agafem com a referència l’observatori Fabra (Barcelona), amb una de les sèries de dades més antigues. Aquest anàlisi, no obstant, es extrapolable a molts punts del litoral i prelitoral central i de Girona, Catalunya central i ponent, on trobem les zones més afectades per aquesta situació de sequera.

Fig.2- Comparativa entre la precipitació mensual del 2015 i la precipitació mitjana mensual del període 1970-2000

Fig.2- Comparativa entre la precipitació mensual del 2015 i la precipitació mitjana mensual del període 1970-2000.

 
  • El 2015 va ser l’any més sec des de 1878 a l’Observatori Fabra. Per trobar un any més sec cal anar fins a 1878, llavors van ploure només 329 l/m2 a la ciutat de Barcelona.
  • Durant tots els mesos de l’any, excepte a l’agost, la precipitació va quedar per sota de la mitjana climàtica.
  • La precipitació anual va ser de 332 mm, mentre que la mitjana anual és de 651,5 mm, per tant, només ha caigut la meitat respecte a la mitjana climàtica, un 51%, concretament.
  • A dia d’avui ja són 90 dies sense precipitació o precipitació inferior a 1mm, superant l’anterior ratxa seca a l’Observatori Fabra, que datava de 1928.

La sequera pluviomètrica es pot avaluar utilitzant diversos índexs. Un dels més àmpliament utilitzats és l’índex SPI (de l’anglès Standardized Precipitation Index), també conegut com a Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori i per a una varietat d’escales temporals. Els intervals més llargs (superiors a 12 mesos) aporten informació sobre l’estat de les aigües subterrànies, dels cursos d’aigua i de l’emmagatzematge d’aigua als embassaments. Per contra, els intervals més curts (inferiors a 9 mesos) són útils per a estimar la humitat del sòl, aspecte molt important per a l’agricultura i els boscos, i responen de manera immediata a la presència o absència de precipitacions.

L’índex de Precipitació Estàndard (IPE) és un valor numèric que representa el nombre de desviacions estàndard de la precipitació caiguda durant un determinat període de temps, respecte de la mitjana.

Al valor mitjà del IPE per a un lloc determinat i el període designat se li atorga un valor igual a 0. El valor positiu del IPE indica una precipitació superior a la mitjana, i el negatiu una precipitació inferior.

Com que està normalitzat, permet fer una gradació de l’anomalia de la precipitació per a un període determinat (normal, lleugerament sec/humit, extremadament sec/humit o excepcionalment sec/humit) en funció del signe (positiu o negatiu) i el valor absolut del IPE.

Es considera que un període de sequera pluviomètrica es produeix sempre que el IPE presenti una seqüència contínua de valors negatius iguals o inferiors a -1, i no es considera com finalitzat fins que el valor torna a aconseguir un valor positiu.

Les àrees de Recerca i Modelització i de Climatologia (SMC) elaboren mensualment els mapes d’IPE per a Catalunya per als intervals de 6, 9, 12 i 24 mesos. Aquest son els últims publicats:

 

Per a la correcta interpretació de la cartografia es pot seguir aquest esquema:

  • > 2.5, condicions d’humitat excepcional
  • 0 a 2.5, condicions d’humitat extrema
  • 2 a 2.0, condicions d’humitat forta
  • 0 a 1.5, condicions d’humitat moderada
  • 0 a -1.0, condicions de normalitat
  • -1.0 a -1.5, condicions de sequera moderada
  • -1.5 a -2.0, condicions de sequera forta
  • -2.0 a -2.5, condicions de sequera extrema
  • <-2.5, condicions de sequera excepcional

 

Els valors IPE a les zones comentades anteriorment (litoral i prelitoral central, de Girona i plana de Lleida) durant els últims dotze mesos superen àmpliament el valor de -2,5 que indica una situació de SEQUERA EXCEPCIONAL.

+ informació
Carlos LaraSeguiment de la situació de sequera a Catalunya.